He caigut en una tina i ja no en puc sortir. Les seves parets de fusta humida són massa altes per a mi. Per sort encara puc nedar ja que la tina no és buida, però no és aigua el líquid que hi ha. Té un gust metàl·lic i un intens color vermell. Li he preguntat si era sang i m'ho ha negat indignat i amb un llarg discurs sobre els meus prejudicis. M'he quedat petrificat, els líquids no acostumen a dir res. Deu ser un líquid educat. I al cap i a la fi no m'interessa saber per on nedo: he caigut en una tina i ja no en penso sortir.
4 comentaris:
Deu ser vi, així que no obris gaire la boca que acabaràs fatal.
I com respiro? Pel nas? Que sóc un peix, un peix ebri, i no en tinc!
No veig cap problema, tu segueix nedant i un dia algú potser li treurà el tap a la tina i et descobrirà tremolant al fons quan s'hagi buidat tota l'aigua.
Gaudeix del nou medi doncs.
Sí és educat tens molt de guanyat.
Publica un comentari a l'entrada