Després de comprar

Trencant una sèrie sobre la pertorbació de l'espai, i no perquè vulgui sinó per obligació, aquesta entrada explica un fet del tot absurd que m'ha deixat sorprès i aturat al mig del carrer durant uns segons.

Jo he sortit molt feliç del super amb dues bosses plenes fins dalt i he pujat carrer amunt quan m'he trobat una senyora que sempre demana un euro per un cafè. Jo ja li estava dient que anava amb les mans plenes i que al super m'havien deixat escurat quan ella m'ensenya la mà amb dues monedes de vint cèntims i em diu: "Vols aquestes monedes que ja no les necessito?"

Fantàstic.

I ara, degut al gir inesperat del comportament de la senyora, el Poeta del Mató recitarà uns versos.













Moltes gràcies Poeta del Mató, quin recital!