I
Cada passa, sigui endavant o sigui enrere, marca el temps que mou els colors. Ara sóc blau i m'agrada però no sé què vol dir. El silenci entre crits perduts i algunes paraules distants creix amb força i aclapara l'espai. És l'univers que no para de créixer.
II
He callat perquè no tinc temps. He de viure i sentir la força de la felicitat, de la crida que em commou. Només he de decidir i, com un caçador pacient que camina darrere la presa dies i dies sabent que ella tard o d'hora s'aturarà, respiro canviant el que volia dir. La crida. No. Les crides. El blanc. Avui he sigut cec però el meu cap ho ha vist, com ara.
III
Des d'un punt remot del meu cos una reacció en cadena d'escalfor i de fred ha accelerat el batec del meu cor. Ha sigut una explosió brutal de sensacions que m'ha deixat tots els pels de punta. Jo treballava. Jo només escoltava música quan una peça que no m'esperava ha començat a sonar. Tens els ulls vermells, m'han dit.
IV
Només escolto. Vull aprendre. No hi veig quan la distància es perd a l'horitzó. Vull parlar però no trencaré zum-zum suau de la nevera. On ets? Qui ets? He gravat la teva pell, amb la textura, la forma i potser també el color. El moviment i la veu. Però jo ballo entre les estrelles en una atmosfera càlida i reconfortant. No ho puc perdre, és la meva saba. Em giro. La crida. No ho necessito, penso. Jo.
Nota: No cal entendre res, seria perdre el temps.
5 comentaris:
Blau, blanc i vermell no es la bandera francesa?
Sí, he decidit que sóc francès. De vegades prenc decisions que no entenc. A mi m'agradava ser català...
Ara bé, crec que hi ha moltes banderes amb aquests colors. I també tres pel·lícules molt bones dels anys 90. I les barberies.
La veritat?
No hi havia títol en aquesta entrada, però no queda bé en el disseny de la pàgina. Una titulació estètica.
Segur que si ara comento, el meu comentari no tindrà res a veure amb el què faria després de veure la peli. Estic descarregant Blau perquè la Binoche m'encanta.
I
Ahir pensava que fins i tot quan no "movem fitxa" també estem movent fitxa.
II
Sona bé.
III
SENTIR.
Nota. Entendre mai és perdre el temps. Tot el contrari. (Gerònima dixit)
Acabo de veure Tres colors: blau.
M'ha recordat "El hada ignorante", una peli que vaig veure per casualitat un dia al youtube i que no he sigut capaç de recuperar-la per enlloc.
Les dues parlen de la llibertat.
No sé perquè però les pel·lícules Tres colors em van marcar més del que esperava i les he vist forces vegades. Totes tres són realment molt bones. I la música és genial, en totes tres.
Espero que t'hagi agradat i vulguis veure les altres que te les recomano molt :)
Publica un comentari a l'entrada