divendres, 31 de març del 2017

El matrimoni Arnolfini

La meva aportació a Relats Conjunts:


- Jo, Joan, prometo estimar-te i cuidar-te fins la resta dels nostres dies. Uneixo la meva vida a la teva, no només com a marit, sinó com a amant, amic i confident i m'ofereixo a tu amb les meves virtuts i els meus defectes. T'ajudaré sempre que ho necessitis i et demanaré ajuda quan me'n faci falta. T'acompanyaré en les alegries i les penes i et daré consol quan ho necessitis. Prometo ser-te fidel, compartir els meus pensaments més íntims i no faltar mai a la veritat.

- Joan, tu creus que em fa grossa aquest vestit?

3 comentaris:

Oliva ha dit...

"N'ESTIMADA,ES QUE ESTAS PRENYADETA"...QUE CON TOTHOM SAP ES FORÇA DIFERENT.

Sergi ha dit...

Ostres, quina prova que li posa el destí davant dels nassos només començar! De la resposta depèn tota la seva credibilitat... anem malament.

Ben trobat el relat!

montse ha dit...

De moment comença bé.

Creative Commons License