Avui remenant uns llibres m'he trobat una postal que no vaig arribar a enviar mai. Aquesta postal anava dirigida a una persona a qui vaig perdre l'amistat, segurament per deixadesa, per por, per poca autoestima, per submissió... M'agradaria poder-la recuperar però la memòria, seva i meva, diferents, fan que tornar a parlar amb ella sigui per a mi una empresa impossible. Espero que no m'odiï, no sé si li vaig fer mal però desitjo en el fons del meu cor que no. No sé si mai tornaré a tenir l'amistat amb ella com ho havíem tingut fa anys. Juro que ho trobo a faltar. Juro que et trobo a faltar.
Sempre intento no penedir-me de res, però collons, d'aquesta pèrdua me'n penedeixo gairebé cada dia.
7 comentaris:
Per aquests assumptes els missatges escrits van molt bé. Pots enviar un globus sonda a veure com respira, i podrà triar lliurament no contestar, si així ho vol. Però potser t'endús una sorpresa. L'any passat vaig rebre resposta a un mail de 13 anys enrere... no era res important, només agafar un mail ja escrit i aprofitar-lo per respondre, però em va fer gràcia. Podries intentar-ho, mai se sap.
Perdona però jo sóc d’una altra generació... Què és una postal?
XeXu, ja ho vaig intentar al seu moment. Però hi tornaré, segur.
Doncs una postal, pons, és gairebé sempre una foto, normalment molt cutre i feta com a molt tard als any noranta del segle passat (del present no perquè pel que sembla encara no hi hem arribat), que s'envia per correu on al seu dors està partida en dues parts. Una per escriure amb més o menys encert alguna o més frases (es poden fer dibuixos o deixar en blanc si es creu convenient) i a l'altra per escriure-hi l'adreça d'on es vol que arribi. Val a dir que qualsevol tercer que li passi per les mans podrà llegir el seu contingut.
Escriu-li. Ni que sigui un "hola". Però escriu-li.
Ho faré, Gerònima, però d'aquí uns dies, no masses espero. M'armaré de valor i ho faré.
Quin animal vas poder ser...
Crec que era un animal sense closca...
Publica un comentari a l'entrada