Arran d'uns fets paranormals que han succeït al meu voltant he decidit deixar d'escriure burrades entre la realitat i la ficció. No vull que ningú prengui mal. Un dia el que vaig escriure, titllat de real, hores més tard va passar de veritat. I espantat ho vaig esborrar de seguida que vaig poder. Déu meu quina por.
I ara, una anècdota: avui, no podia ser menys, també m'he enamorat. És normal? Jo, amb el cor desbocat, tenia la gola que m'estrenyia però per sort i amb un gran esforç t'he pogut felicitar, de lluny, entre la gent. Passarà un any i potser et tornaré a veure. Passarà un any que pot canviar-ho tot, o res. Et recordaré un dia o dos, fins que la teva imatge se'm fongui.
5 comentaris:
Ara no sé si vaig llegir el post que es va convertir en realitat, però m'has deixat encuriosit. Pensa que si ho escrius, potser després ho busques amb més intensitat de la que penses, i pot acabar passant.
Per si de cas escriu només coses bones, només per si de cas.
No ho vaig buscar pas XeXu, el contrari! Potser algun dia ho posaré per aquí ja que la història sencera mereix ser escrita, però passarà un temps, un temps llarg...
Gràcies pel consell, pons007, a veure si el segueixo almenys uns dies.
ENAMORARSE¡¡¡,NI QUE SIA DE LUNNY,SIGNE DE VIDA...EL MISTERI ENÇISA,CALLA I SOMMIA¡¡¡.
A somiar s'ha dit! :)
Publica un comentari a l'entrada