Avui la tempesta ha donat mort a l'arbre més bonic i majestuós de la plaça del costat de casa. Des de fa anys l'he admirat cada dia; sobretot en aquesta època de l'any on l'explosió de colors verds, grocs i vermells el feien meravellós. Aquest matí l'he mirat i m'he sentit afortunat: sortir de casa i guaitar-lo de lluny, imponent, darrere d'una filera d'arbres petits m'ha omplert de força. Demà al matí ja no hi serà i potser em sentiré trist. N'estic segur, però, que el recordaré la resta de la meva vida.
4 comentaris:
Potser podrien plantar un esqueix de l'arbre caigut, i així el podries veure créixer.
Estaria molt bé!
M'has recordat una peli preciosa que es diu Flipped. :)
No n'havia sentit a parlar mai d'aquesta peli. La buscaré al videoclub. No és veritat, la baixaré o buscaré per algun servei d'striming que no diré per no fer publicitat que no em paguen. Molts dies passo caminant per davant de l'últim videoclub que deu quedar a la ciutat i trobo molt interessant veure parelles, famílies o gent sola entrar a buscar una pel·lícula. Se'm fa estrany. Un dia hi entraré d'amagatotis, potser tenen pel·lícules com ara "Solo en casa 2" en format VHS. Diu la llegenda que algunes cintes tenen un celo posat i no són el que semblen...
Bé, anant al gra. Que me la miraré i opinaré sobre si és preciosa tal com dius.
Publica un comentari a l'entrada