Estava pensant... Em fa fàstic.
La gratificació.
Jo tenia decidit no escriure res més aquest mes de novembre brutal, vitaminat, sublim i intens. De debò que no volia. Sento un odi profund a la majoria de texts que he publicat en aquest bloc de notes els últims mesos i no diré la quantitat de mesos ja que m'agrada deixar una mica de misteri a aquestes paraules que ni jo sé si són certes o no. De vegades és el què, molt poques, de vegades és el com, la resta. M'he de tallar les ungles, ara torno. Bé; oh que bé que escric ara. He aprofitat també per mirar el mòbil que s'ha actualitzat i he pagat una renovació d'un servei però no interessa això. A més a més qui sap si m'he tallat les ungles de debò? Jo sé la veritat. En aquests moments jo sóc el Déu. Culló, on era? (estic llegint lu d'abans) aaaah. Odi profund a escrits publicats. Sí, el què i el com. El què no m'interessa. El com estan escrits, sí. I hi sento odi per culpa d'una persona. Jo sé qui és però no la conec personalment. Ella, la persona, no crec que em conegui. És més, posaria la mà al foc que no sap res de la meva existència. Anava a dir que no la culpo pas. És mentida, paro uns segons per pensar, aquí va un adverbi de merda, un final de frase millor, és culpa seva. Doncs fins aquí. Bufa, no entenc res! Carallot, que sóc jo qui escric, hauria d'entendre alguna cosa. Punt i a part. A veure, punt i a part de veritat i no escrit. Punt i a part. No. He de fer el punt i a part punt no entenc què collons estic fent si només he de pitjar la tecla enter i no ho fai esborro l'espai i afegeixo la lletra gpuntespaiseleccióespaidelespaitextespaisencerespaiiespaiesborrarpunt
Ara que he fet net tot el text, segueixo. És normal dir a una persona "ets com un gat"? Doncs això em van dir uns bandarres (aquí hi va un apunt sobre la paraula que he esborrat). M'ho van dir per esquerp. Quins pencos. Tot plegat em va recordar una escena que vaig viure (com a penco) i ara miro de lluny i penso, sempre pensant, si es tornés a donar el cas, per molt que no volgués acabaria fent, inevitablement, ara sí que poso l'adverbi, ment ment ment,,, (fixa't amb el tancament de comes) el mateix.
Faig tard!
Edito, que abans no havia acabat i he hagut de marxar; coses de la vida. Estava dient quelcom d'un penco com ara jo que vaig viure i faria inevitablement el mateix. La qüestió és, no sé quin sentit justificar-se d'algun fet tan trivial, que m'equivocaria dient-ho perquè tothom sap que és mentida esborro i desfaig el canvi i el deixo com està punt i premo el boto "Actualitza" i veig que ho estic escrivint vaja quin desastre punt "Actualitza" prou!
3 comentaris:
Jo estic en campanya els dimarts de recuperar posts antics que valguin la pena, i no et pensis que es una tasca fàcil, realment hi ha molts que fan vergonya aliena, això vol dir que amb el temps anem canviant.
PS: Un gat? Que no erets un peix?
Dir-te que ets com un gat no em sembla pas una ofensa. Els gats són una raça superior, i en realitat nosaltres som les seves mascotes, no al revés. És clar que, sent un peix no sé si et fa gràcia que t'ho diguin...
Molta sort en la campanya pons007!
Passats uns dies, respecte al fet de dir gat a un peix, ja no sabria dir si és bo no. Els peixos no mengen gats però els gats sí que mengen peixos. Provaré de menjar salmó o tonyina o sardines a veure què passa. I vist des del punt de vista que els gats són una raça superior aleshores potser m'ho hauria d'haver pres millor.
En tot cas no deixaré de ser un peix que això de canviar de grup dins del regne animal no sé si és gaire factible...
Publica un comentari a l'entrada