Fets

Fet número 1. Campana
Fet número 2. Debussy es pentinava el bigoti quan li van fer la foto. I n'hi ha d'altres que es posaven bé el barret.
La samarreta suada i un ball frenètic sota la premissa que la música és el primer element.

Jo no m'he trobat en situacions així. M'imagino que m'ho passaria bé, però em sento incapaç. Estic segur que no estaria a l'alçada i aleshores la riota seria col·lectiva. I amb aquesta por profunda sé que mai hauré viscut prou. El cor se m'accelera, la visió se m'enfosqueix, no puc articular paraules, les mans em tremolen, noto una esgarrifança per tot el cos, m'ofego i em marejo fins al punt que alguna vegada he arribat a caure. Suo, tinc fred i em trobo completament esgotat. Si puc vaig corrents cap al llit, m'hi poso dins i passaran hores fins que m'adormi. L'escalfor del nòrdic em protegeix.

Veig passar els núvols entre els edificis alts que tapen la llum del sol durant tot l'any. L'enveja per poder rebre un dels seus raigs càlids em pertorba i els meus pensaments volen com vespes que m'ataquen. No em puc concentrar, no hi ha manera. Faig un crit i pico contra les parets. Crido més fort i em llenço a terra, rodolo i topo amb el cap contra els mobles i el mal és tan intens que me'l frego amb ràbia i tenso cada un dels músculs del meu cos. Torno a cridar ara tan fort com els meus pulmons poden. I quan em quedo sense aire les vespes han marxat i el mal s'esvaeix. Estic uns minuts panxa enlaire amb una respiració feixuga, cansat i abatut.

Fet número 3. Cor.
Fet número 4. Ella mira a la càmera aguantant-se el cap amb la mà. N'hi ha d'altres que s'estan drets mirant el riu.
La música ha parat fa una estona. Ara només se sent de fons les màquines de la casa i algunes persones que passegen pel carrer.