De lluny veig com inútilment intentes no mullar-te passant per sota dels balcons. Diria que no ets tu, que el meu inconscient m'enganya però el caminar ràpid que fas et delata i des de l'altra banda del carrer alço la mà sense sort. Vinc corrents cap a tu i abans que et faci un crit em veus i t'acostes de seguida per posar-te a recer del meu paraigües. Em dones les gràcies, em saludes atabalada i em dius que fas tard a la feina i que t'estàs quedant xopa. Et dic que jo passo pel davant, que si vols anem junts i així no et mulles. I t'agafo per l'espatlla i et faig caminar al meu costat. Uns metres més endavant et començo a deixar anar però amb un moviment evites que el meu braç s'escapi, em mires, somrius, i em passes la teva mà per la cintura. Callats i amb el teu cap que es recolza suaument al meu pit anem caminant distrets sota la pluja.
-Vindràs a buscar-me a la tarda?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada