dijous, 26 de setembre del 2013

Caminant enrere

Quan en una altra banda es desperta l'alegria, d'esquena reculo no fos cas que m'atrapés. I mirant de front allunyant-me d'un futur plaent, penso en la meva estupidesa com d'immensa s'ha anat fent.

2 comentaris:

Relatus ha dit...

Quan l'alegria és al menjador, la tristesa puja per l'escala (o alguna cosa així, no me'n recordo bé)

26 de setembre del 2013, a les 18:43
Peix ha dit...

;)

3 d’octubre del 2013, a les 14:30

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
Creative Commons License