M'he fet una màscarà que enganya a qualsevol. I a mi. A mi tant que de vegades la màscara em pren el control i em torna afable i insegur. No me la trec. Només de tant en tant quan no puc soportar el seu pes que angoixa i desespera. Llavors surto jo: la maldat perfecte, l'avarícia i la supèrbia més pures. Em reconec. Sí, sóc jo. No m'atura res ni ningú. Aconsegueixo tot el què vull. Sóc fort i puc conquerir el món. Només el temps evita aquest destí fatal; però sóc pacient. Qui m'ha conegut sense la màscara em seguirà fins on jo vulgui. No poden marxar. Ningú pot. Sóc la vida, sóc la força, sóc el què vol ser tothom en el més profund dels seus desitjos. Sóc el teu Déu!
5 comentaris:
alguna cosa comentaria però m'he quedat sense paraules.
Dic el mateix que la Srta. Tiquismiquis.
Vuit. Vuit paraules en el primer comentari, de la Srta. Tiquismiquis, i set en el segon, de la Marina.
És curiós tot plegat.
Analitzem molt breument la situació:
"alguna cosa comentaria però m'he quedat sense paraules."
Primera part: alguna cosa comentaria.
Què vol dir? Alguna cosa? Quina cosa? És la cosa el subjecte (S) o és complement directe (CD) (no ho sé si és CD o què és.. però ho deixarem així oks?)? Suposo que és CD i que el S és (com es diu? ) elidit i és la Srta. Tiquismiquis. És a dir: La Srta. Tiquismiquis comentaria alguna cosa. Val, fins aquí tot clar, la Srta. Tiquismiquis comentaria alguna cosa.
Però ai las! I aqui comença la segona part: però m'he quedat sense paraules.
Què està passant aquí? Cinc paraules per dir que t'has quedat sense paraules? Això, amiga meva si m'ho permets, és el què se'n diu una "paradoxa".
Jo, el què he vist, són quinze paraules. Encara que siguin una paradoxa, que no parlin del text, que el segon missatge el qual analitzaré amb calma més endavant en definitiva diu el mateix que l'anterior; jo, ja estic content.
Jo també en tinc una! Me la poso davant de segons quin tipus de gent. “Aleshores els començo a parlar de bridge, de política, de golf i de corbates. I tots queden molt satisfets de tractar amb un home tan raonable”. Segur que et sonen aquestes paraules.
Bé, Peix, jo soc home de muntanya però segur que una remullada de tan en tan m’anirà bé!
Salut!
Sí que em sonen sí.
Doncs jo pujaré a la muntanya amb certa freqüència.
Publica un comentari a l'entrada