dimecres, 19 de gener de 2011

Desembarcament de Normandia

Una nova proposta de Relats Conjunts! L'anterior me la vaig saltar. Estava fent vacances d'escriure.

Desembarcament de Normandia



Has baixat per un camí llarg fins a la platja. Una platja immensa. Una platja molt bonica. No penses i et treus la roba llançant-la a l'aire i que caigui a on vulgui. Corres i et mulles mentre vas entrant dins d'una aigua tan freda que intenta paralitzar-te tot el cos però no ho aconesegueix. Hi ha algú més que també es treu la roba i corre cap a tu i et tira i caieu dins de l'aigua, us aixequeu i us empaiteu per la sorra. Nedeu mar endins agafats de la mà amb por a allunyar-vos massa, però us teniu l'un a l'altre i us torneu valents per anar més enllà del què hauríeu imaginat. Aneu tornant cap a una zona menys fonda per poder tocar el terra i us abraceu ben fort i us feu un petó ben llarg i jugueu i feu l'amor com podeu dins de l'aigua. I us deixeu caure sobre la sorra mentre les onades us piquen als peus en una platja immensa i bonica que intenta superar un passat on va prendre moltes vides.
- Nosaltres hem vist una platja perfecte. El soldat que va arribar des de la barca què devia veure?
- No ho sé. El què hem fet és correcte?
- No ho sé.

15 comentaris:

zel ha dit...

Saps què? Jo també he vist la roba llançada per terra i he pensat en fer-la servir... bon relat!

pepa guardiola ha dit...

Desconcertant final, com la foto que inspira el suggerent relat.

montse ha dit...

La vida continua enmig de la desesperança i dolor de la guerra.

Alyebard ha dit...

Tot continua.

McAbeu ha dit...

Si que és correcte, no fan mal a ningú i molt menys al soldat que si va desembarcar va ser per fer que poguessin veure la platja perfecta.

Bon relat!!

garbi24 ha dit...

la roda de la vida no para i sempre és millor fer l'amor que la guerra i vesar altres líquids que no pas la sang pròpia

Jesús M. Tibau ha dit...

una forma immillorable d'envair una platja

kweilan ha dit...

Passat i present s'uneixen en el teu relat. Molt bol

XeXu ha dit...

Fins i tot els llocs més sòrdids i de més mal record tenen oportunitat de redimir-se. Bon relat. Segur que sí que és el correcte.

La Senyoreta Reykjavík ha dit...

"...us torneu valents per anar més enllà del què hauríeu imaginat..." Estimar sempre hauria de ser l'opció correcta, ens fa millors, si més no :)

Elfreelang ha dit...

un desembarcament dolç el teu!

Peix ha dit...

Moltes gràcies a tothom!

Joker ha dit...

Tampoc veig què tenia d'incorrecte el que han fet, peix! A la platja li deu faltar molt d'amor per anul·lar el seu saldo d'odi...

Anònim ha dit...

Tant la platja com nosaltres hem d'aprendre al que tu dius: superar un passat. M'ha agradat, felicitats!

Adbega ha dit...

Fer l'amor segur que sempre és la millor opció!