Desembarcament de Normandia

Escrit per Peix - dimecres, 19 de gener de 2011
Una nova proposta de Relats Conjunts! L'anterior me la vaig saltar. Estava fent vacances d'escriure.

Desembarcament de Normandia



Has baixat per un camí llarg fins a la platja. Una platja immensa. Una platja molt bonica. No penses i et treus la roba llançant-la a l'aire i que caigui a on vulgui. Corres i et mulles mentre vas entrant dins d'una aigua tan freda que intenta paralitzar-te tot el cos però no ho aconesegueix. Hi ha algú més que també es treu la roba i corre cap a tu i et tira i caieu dins de l'aigua, us aixequeu i us empaiteu per la sorra. Nedeu mar endins agafats de la mà amb por a allunyar-vos massa, però us teniu l'un a l'altre i us torneu valents per anar més enllà del què hauríeu imaginat. Aneu tornant cap a una zona menys fonda per poder tocar el terra i us abraceu ben fort i us feu un petó ben llarg i jugueu i feu l'amor com podeu dins de l'aigua. I us deixeu caure sobre la sorra mentre les onades us piquen als peus en una platja immensa i bonica que intenta superar un passat on va prendre moltes vides.
- Nosaltres hem vist una platja perfecte. El soldat que va arribar des de la barca què devia veure?
- No ho sé. El què hem fet és correcte?
- No ho sé.
 

15 comentaris.

  1. zel - 19 de gener de 2011 a les 23:30
    Saps què? Jo també he vist la roba llançada per terra i he pensat en fer-la servir... bon relat!
  2. pepa guardiola - 20 de gener de 2011 a les 0:25
    Desconcertant final, com la foto que inspira el suggerent relat.
  3. montse - 20 de gener de 2011 a les 0:47
    La vida continua enmig de la desesperança i dolor de la guerra.
  4. Alyebard - 20 de gener de 2011 a les 18:02
    Tot continua.
  5. McAbeu - 20 de gener de 2011 a les 20:28
    Si que és correcte, no fan mal a ningú i molt menys al soldat que si va desembarcar va ser per fer que poguessin veure la platja perfecta.

    Bon relat!!
  6. garbi24 - 20 de gener de 2011 a les 22:24
    la roda de la vida no para i sempre és millor fer l'amor que la guerra i vesar altres líquids que no pas la sang pròpia
  7. Jesús M. Tibau - 20 de gener de 2011 a les 22:42
    una forma immillorable d'envair una platja
  8. kweilan - 21 de gener de 2011 a les 20:25
    Passat i present s'uneixen en el teu relat. Molt bol
  9. XeXu - 21 de gener de 2011 a les 22:04
    Fins i tot els llocs més sòrdids i de més mal record tenen oportunitat de redimir-se. Bon relat. Segur que sí que és el correcte.
  10. La Senyoreta Reykjavík - 22 de gener de 2011 a les 12:46
    "...us torneu valents per anar més enllà del què hauríeu imaginat..." Estimar sempre hauria de ser l'opció correcta, ens fa millors, si més no :)
  11. Elfreelang - 22 de gener de 2011 a les 14:05
    un desembarcament dolç el teu!
  12. Peix - 23 de gener de 2011 a les 17:38
    Moltes gràcies a tothom!
  13. Joker - 23 de gener de 2011 a les 22:51
    Tampoc veig què tenia d'incorrecte el que han fet, peix! A la platja li deu faltar molt d'amor per anul·lar el seu saldo d'odi...
  14. Anònim - 24 de gener de 2011 a les 12:48
    Tant la platja com nosaltres hem d'aprendre al que tu dius: superar un passat. M'ha agradat, felicitats!
  15. Adbega - 25 de gener de 2011 a les 10:18
    Fer l'amor segur que sempre és la millor opció!

Alguna cosa a comentar?

Entrada més antiga | Entrada més recent