dimarts, 31 d’agost del 2010

Avui el Ferran ens explicarà una cosa

Qui és el Ferran?

Doncs no sabria com descriure'l. No es caracteritza per ser alt ni baix, ni gras ni prim.

Al Ferran li agraden les cases petites i antigues amb finestres i balcons atapeïts de torretes plenes de flors. No ho explica mai a ningú això. No queda bé sabeu? També li agrada mirar els aparadors de les pastisseries tot i que segurament no es menjaria cap pastis dels que hi ha exposats. Li encanta escapar-se als camps i als boscos per estar-se una estona passejant o assegut simplement per passar l'estona. Vesteix com els seus amics. Té una feina com una altra i surt de festa menys del què voldria però si es passés no seria bo tampoc. En definitiva, el Ferran és una persona normal exceptuant el tema de les pastisseries.

Un dia el Ferran va donar un cop al braç d'una persona. Resulta que aquesta acabava de caure i li feia mal. Segurament va demanar perdó mil vegades i per pesat pot ser que al final el fessin callar. El cas és que tot i conèixer aquesta persona mai s'havia fixa't amb ella. De fet feia molt temps que no es fixava ni en ningú ni en ell mateix. Hi ha feines molt més importants que això! Havia de conèixer millor aquesta persona. Això l'ajudaria a conèixer-se ell mateix? No ho sabia però ho havia d'intentar. Si voleu saber la resposta, aquesta és no. Però no ens interessa. El què ens interessa és que va fer una petita amistat que sense saber-ho l'ajudà a oblidar els problemes absurds que l'envoltaven. Va deixar de qüestionar-se tot el què feia per fer simplement el què li agradava. El Ferran li explicava els seus problemes. Problemes absurds que sortien per qualsevol estupidesa. Mica en mica el Ferran va adonar-se que es passava masses hores del dia pensant en aquesta persona. Va intentar oblidar-se'n. I bé, com podeu suposar el Ferran no se'n va oblidar.

El què ve a partir de llavors és digne d'agafar el Ferran i penjar-lo. No ho explicaré pas. Si voleu, que us ho expliqui el Ferran (però no sé com, és un personatge del meu bloc). Se'n penedirà durant molt de temps. Ja s'ho farà.


Bé, potser que deixem al Ferran dir el què li toca dir oi? Abans li donaré una entrada com si fos un conte:

Hi havia una vegada personatge d'un petit bloc que es deia Ferran que li va tocar, com a càstig, explicar una cosa. Endavant Ferran!

-Hola, em dic Ferran i he d'explicar que a partir d'ara el Peix escriurà molt molt poquet al seu bloc. Diu que de tant en tant posarà alguna cosa que no hem de patir. La raó? Bé, no deixarà d'escriure parides però no les publicarà. Diu que ho fa a petició de molta gent. Peix, ets dolent. Perquè expliques coses de mi que no ha de saber ningú i a sobre em fas dir això?

3 comentaris:

Anònim ha dit...

mm darreramen quan descobreixo un bloc interessant i entretingut el seu autor decideix "no escriure tan sovint" o directament plegar... sóc gafe?

eudald ha dit...

a mi també m'ha passat una mica el mateix que el que li ha passat al senyor anònim "gafe". Espero que sí que continuis. També he fet un cop d'ull al teu _Tumblr i les fotos són boniques! Enhorabona!

Peix ha dit...

Moltes gràcies!

No deixaré d'escriure ni de publicar. Però durant uns mesos mesos els contes que escric no els publicaré al bloc.
Més endavant ja els posaré, segur.

Creative Commons License