dijous, 22 de maig del 2014
Descans del personal
Gris, tebi, suau, solució, romandre, estès, cortina, brogit, estava, mans, soroll, rentadora, paraules, piular, cotxe, aigua, molestar, antic, cop, cop, pensament, teniu, esbufegar, hangar, vent, dolor, orelles, porta, clàxon, xiular, remor, gos, tempesta, por, volar.
dimarts, 18 de març del 2014
L'albada
La claror creixia malgrat el fred era cada vegada més intens. Les meves cames ja no responien als intents d'aixecar-me i les meves mans, adormides, ni tan sols me les sentia. Vaig obrir els ulls per veure com es feia de dia mentre jo queia inevitablement a la nit.
dilluns, 17 de febrer del 2014
En un món trist
Les ombres s'allarguen a l'infinit i es perden en el no res. Una capa fosca embolcalla tots els arbres, camps, camins i totes les cases i cada persona, una per una. La vista ja és un sentit innecessari.
La boira negra cobreix el nostre voltant, humida i freda tapant l'olor dels arbres, dels camps, dels camins, les cases i de totes les persones. L'olfacte ja és un sentit innecessari.
El vent xiula eixordador al pas per les muntanyes. Ens tapem les orelles per apaivagar el mal que ens fa el soroll. L'oïda ja és un sentit innecessari.
El bestiar mor i les fruites no maduren; els camps no creixen i els rius es glacen. El gust ja és un sentit innecessari.
Les persones desconfien i s'allunyen les unes amb les altres. El tacte ja és un sentit innecessari.
La boira negra cobreix el nostre voltant, humida i freda tapant l'olor dels arbres, dels camps, dels camins, les cases i de totes les persones. L'olfacte ja és un sentit innecessari.
El vent xiula eixordador al pas per les muntanyes. Ens tapem les orelles per apaivagar el mal que ens fa el soroll. L'oïda ja és un sentit innecessari.
El bestiar mor i les fruites no maduren; els camps no creixen i els rius es glacen. El gust ja és un sentit innecessari.
Les persones desconfien i s'allunyen les unes amb les altres. El tacte ja és un sentit innecessari.
dimecres, 29 de gener del 2014
La paradoxa de les idees
Mirada a l'infinit. Cos completament quiet. Les idees s'aturen deixant un sol pensament; un verb. Divagar.
dissabte, 25 de gener del 2014
Intent fallit
Ho sento però no puc. Escriure una entrada escoltant Palestrina és una tasca impossible per a mi.
dimecres, 22 de gener del 2014
Un dia dèbil
Avui és d'aquells dies que aniria a veure a cada persona que en algun moment de la vida he insultat, humiliat, menystingut o colpejat pel simple fet que em venia de gust. Aniria a veure'ls i els demanaria perdó.
Són les nou del vespre; sonen les campanes. És hora de sopar.
Són les nou del vespre; sonen les campanes. És hora de sopar.
dimecres, 15 de gener del 2014
Cerca
És qüestió de dies que algú es pregunti què està passant i descobreixi la realitat més amarga que farà que plori amb gran dolor i esquinci els seus vestits més cars i llenci al riu les seves joies més preuades. Es descalçarà per caminar nu sobre la terra fins que els seus peus sagnin i la marxa penosa esdevingui del tot impossible. Aleshores es deixarà caure de genolls sobre la roca dura i escarpada mirant al cel buscant debades algun suport més enllà de les persones.
dimarts, 31 de desembre del 2013
L'última entrada de l'any!
Molts cops que el Poeta del Mató es disposa escriure un poema unes ganes terribles d'anar al lavabo s'apoderen d'ell. És així i és on s'han creat les seves millors creacions. El millor poema però sempre s'escola cap a les clavegueres. Aquí us presento un exemple recuperat a la depuradora:
Figures
Bah, no m'importen les erugues.
Bah, no m'interessa el cuscús.
Bah, la cortina voleia
deixant entrar raigs de llum.
Oh, quina lluna tan trista.
Oh, quin reflex més suau.
Oh, la coral desafina
esquinçant els meus timpans.
Ei, on vas tu ara?
Ei, almenys deixa'm acabar.
Ei, la bossa ja és oberta
me'n vaig a vomitar.
Poeta del Mató
És art del tot incomprès. Esperem amb gran fervent que aquest poema sigui oblidat en aquest precís moment. Ara sí, o em llenço pel balcó o em bec tota una ampolla de ratafia per difuminar aquest entrebanc al bloc. Trio la segona opció. És més saludable.
Ho sento per si has arribat al final. No havia d'acabar l'any tan malament, ho prometo.
Epíleg:
MENT! Indignació absoluta. Catorze, ostres sí, serà un gran any, però el nom de catorze, tal com sona i el veig escrit l'odio a mort.
Marxem d'una vegada si us plau. Fi.
Figures
Bah, no m'importen les erugues.
Bah, no m'interessa el cuscús.
Bah, la cortina voleia
deixant entrar raigs de llum.
Oh, quina lluna tan trista.
Oh, quin reflex més suau.
Oh, la coral desafina
esquinçant els meus timpans.
Ei, on vas tu ara?
Ei, almenys deixa'm acabar.
Ei, la bossa ja és oberta
me'n vaig a vomitar.
Poeta del Mató
És art del tot incomprès. Esperem amb gran fervent que aquest poema sigui oblidat en aquest precís moment. Ara sí, o em llenço pel balcó o em bec tota una ampolla de ratafia per difuminar aquest entrebanc al bloc. Trio la segona opció. És més saludable.
Ho sento per si has arribat al final. No havia d'acabar l'any tan malament, ho prometo.
Epíleg:
MENT! Indignació absoluta. Catorze, ostres sí, serà un gran any, però el nom de catorze, tal com sona i el veig escrit l'odio a mort.
Marxem d'una vegada si us plau. Fi.
dimecres, 4 de desembre del 2013
Satisfacció
Quan ho has tornat a fer després de molts mesos, t'adones de l'arma tan potent que porta cadascú dins seu. I no esperes res més que algun dia d'aquí molts anys, si ho contemples amb la visió de l'experiència que t'haurà donat la vida, te'n puguis sentir satisfet.
divendres, 15 de novembre del 2013
Xarxes
Davant la preocupació creixent a la meva intimitat, i sobretot l'augment continuat de la repulsa al narcisisme més estètic i intel·lectual, declaro que he avorrit les xarxes socials que prioritzen l'exhibició banal de la meva persona per a obtenir la aprovació dels altres.
És per això que la setmana que ve em faré a la mar amb la meva barca i llençaré la xarxa. I m'atraparé entremig dels meus semblants perquè no pugui nedar amb la llibertat que em dóna la immensitat del mar. Seré un peix atrapat a la xarxa.
És per això que la setmana que ve em faré a la mar amb la meva barca i llençaré la xarxa. I m'atraparé entremig dels meus semblants perquè no pugui nedar amb la llibertat que em dóna la immensitat del mar. Seré un peix atrapat a la xarxa.
divendres, 8 de novembre del 2013
senzill -a
1 1 adj. [LC] Simple .
1 2 adj. [LC] Que és tal cosa i res més.
2 1 adj. [LC] Que és fàcil. És un càlcul molt senzill.
2 2 adj. [LC] Que es capté amb naturalitat, sense artificis, sense ostentació, etc. És una noia molt senzilla. A casa seva t’hi trobaràs bé; són una gent senzilla.
Per a mi, quan em diuen que un artista famós, amb les seves mansions repartides pel món, amb les seves excentricitats i estupideses de persona avesada a tenir el què li vingui de gust en qualsevol moment, ha tret un "putu" senzill, ho trobo escandalós, deplorable i llastimós. I més igual que al diccionari hi podem trobar alguna definició que hi podria fer referència, no canviaré la meva opinió.
Vaig a vomitar.
1 2 adj. [LC] Que és tal cosa i res més.
2 1 adj. [LC] Que és fàcil. És un càlcul molt senzill.
2 2 adj. [LC] Que es capté amb naturalitat, sense artificis, sense ostentació, etc. És una noia molt senzilla. A casa seva t’hi trobaràs bé; són una gent senzilla.
Per a mi, quan em diuen que un artista famós, amb les seves mansions repartides pel món, amb les seves excentricitats i estupideses de persona avesada a tenir el què li vingui de gust en qualsevol moment, ha tret un "putu" senzill, ho trobo escandalós, deplorable i llastimós. I més igual que al diccionari hi podem trobar alguna definició que hi podria fer referència, no canviaré la meva opinió.
Vaig a vomitar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
