Molts cops que el Poeta del Mató es disposa escriure un poema unes ganes terribles d'anar al lavabo s'apoderen d'ell. És així i és on s'han creat les seves millors creacions. El millor poema però sempre s'escola cap a les clavegueres. Aquí us presento un exemple recuperat a la depuradora:
Figures
Bah, no m'importen les erugues.
Bah, no m'interessa el cuscús.
Bah, la cortina voleia
deixant entrar raigs de llum.
Oh, quina lluna tan trista.
Oh, quin reflex més suau.
Oh, la coral desafina
esquinçant els meus timpans.
Ei, on vas tu ara?
Ei, almenys deixa'm acabar.
Ei, la bossa ja és oberta
me'n vaig a vomitar.
Poeta del Mató
És art del tot incomprès. Esperem amb gran fervent que aquest poema sigui oblidat en aquest precís moment. Ara sí, o em llenço pel balcó o em bec tota una ampolla de ratafia per difuminar aquest entrebanc al bloc. Trio la segona opció. És més saludable.
Ho sento per si has arribat al final. No havia d'acabar l'any tan malament, ho prometo.
Epíleg:
MENT! Indignació absoluta. Catorze, ostres sí, serà un gran any, però el nom de catorze, tal com sona i el veig escrit l'odio a mort.
Marxem d'una vegada si us plau. Fi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada