dilluns, 17 de febrer del 2014

En un món trist

Les ombres s'allarguen a l'infinit i es perden en el no res. Una capa fosca embolcalla tots els arbres, camps, camins i totes les cases i cada persona, una per una. La vista ja és un sentit innecessari.

La boira negra cobreix el nostre voltant, humida i freda tapant l'olor dels arbres, dels camps, dels camins, les cases i de totes les persones. L'olfacte ja és un sentit innecessari.

El vent xiula eixordador al pas per les muntanyes. Ens tapem les orelles per apaivagar el mal que ens fa el soroll. L'oïda ja és un sentit innecessari.

El bestiar mor i les fruites no maduren; els camps no creixen i els rius es glacen. El gust ja és un sentit innecessari.

Les persones desconfien i s'allunyen les unes amb les altres. El tacte ja és un sentit innecessari.
Creative Commons License