Sóc feliç

Avui m'he comprat una d'aquestes màquines que et fan feliç. Ara sóc feliç, molt feliç. I quan trec la meva màquina la gent em mira amb afecte i admiració i també amb aquella mirada d'enveja i pensen que s'ho volen comprar per ser més feliços que jo. Alguns diuen que per a ells no els cal una màquina així, i veus la seva cara trista i amargada. Alguns volen jugar-hi però no els deixo. Potser només un moment per fer-los gruar i notes la seva cara de felicitat durant un moment. I amb uns mesos tots aquests tindran la màquina però ja no seran els primers, uns perdedors, però seran feliços.

Sí, sóc un egoista convençut i seguiré vivint cada dia per passar-m'ho bé i per viure dels plaers banals que em dóna la societat.


Prou! N'estic fart!
La felicitat no és això, potser requereix temps, treball, ganes i tantes i tantes coses que poden ser tan diferents segons cada persona... No ho sé què és la felicitat, però tanta banalitat segur que no. Sempre he pensat que la felicitat la pots gaudir mirant enrere i mirant endavant el teu temps si has aconseguit una harmonia del teu entorn i de les teves actuacions. Serenitat. Estimar i ser estimat. Jo què sé; un dia si tinc sort m'aniré fent vell i podré saber si sóc feliç o no. Ara m'hi sento. I no m'he comprat res, ni ganes!
És estrany tot plegat, però el món ultra-racional i instantani que vivim no crec que hi ajudi.


Bé, prou de bajanades. Vaig a mirar quina és la última novetat tecnològica que em crearà una nova necessitat imprescindible.

Pacte

Avui he sentit aquesta frase:

La tecnologia és el diable.

I llavors ho he deixat tot i he marxat caminant despullat cap al camp. Però degut a els problemes de visió que tinc no veia bé els cotxes i m'era difícil poder travessar el carrer que m'apartava del camp. I com que plovia he quedat xop de seguida i per culpa del fred he començat a tremolar.

Ara ja sóc a casa davant de l'ordinador, amb una estufa engegada i de tant en tant faig una ullada al televisor on fan un documental sobre grans construccions i com utilitzaven la roda per moure roques immenses. Sóc feliç d'aquest pacte amb el diable.

Autocontrol

Quan es va aixecar sense donar ni un sol instant perquè els altres fessin el mateix, ja s'imaginava com canviarien les seves cares tan rialleres, tan descansades, tan innocents. I va ser així. Es va equivocar però llavors no podia pensar, i sense autocontrol els va trepitjar en un moment per desfigurar aquelles cares que ara descansaven mig tremoloses esperant que el silenci els fes oblidar per sempre. Aleshores va desaparèixer, sense deixar rastre, fos de cop, i lentament va tornar la calma.

Temps moderns?

Una nova proposta de Relats Conjunts

T'ha absorbit el sistema encara que hi volies estar a fora. Et provoca cert vertigen i alhora penses que és genial el mecanisme humà, malgrat no l'entens gairebé gens, que ha permès que ens engolís i també engolir sense adonar-te'n. Ets part del sistema.

Llavors et diu el sistema entre altres coses: Tu no estàs sol. Sempre hi ha algú que pensa com tu i jo t'ajudo a trobar-lo. Que fàcil i quina por. Però perquè por? El problema no és el sistema sinó com l'utilitzes, això és el què fa et por.

Dormia

I de sobte va deixar d'expressar-se per entrar en un son profund i llarg que ni tan sols les mirades, les paraules ni els cops el despertaven. Malgrat volia obrir els ulls, no podia sortir d'un somni sorprenent; i per dins cridava i mirava amb uns ulls plorosos però la presó del somni era tan gran que ningú se'n va adonar i va quedar reclòs esperant com el temps passava lentament...

IVA

Avui és dia 20 d'un mes especial. És el dia assenyalat perquè hisenda es cobri l'IVA.

És per aquesta raó que he decidit escriure un poema sobre les emocions que provoca el sol entrant de mitja tarda. Serà una oda amb rima com puguis i mètrica no sé què és això de la mètrica però a Barcelona hi ha metro, que parla de la vida dura d'un fumador encegat:

Oh sol de mitja tarda
m'embolcalles amb la teva escalfor.

Els meus ulls s'enceguen
dels teus raigs potents,
les imatges marxen, se'm crema la retina.

I a mà un cigarret.
Sol, no em permets veure;
un incendi al llit, és pànic al veïnat!

Adéu sofà llit cadira i mobles!
Els bombers mullen una tarda assolellada,
ploro, no veig res, i un cigarret a la mà.

Oh sol de mitja tarda.



I ara una altra oda de merda al poema anterior:

Oh quina oda.
Oh quina merda
Oh para si us plau.
Oh oh oh oh.

Prou.

Figures de fang

Ahir al matí em vaig llevar bastant tard perquè em volia saltar un dia de feina i es veu que tocava festa, però en fi, això és una altra història i us explicaré que un cop llevat em vaig posar la saleta de fer fang. Vaig avisar a tota la família i els vaig dir que estava fent figures de fang. Em van dir que ells també ho feien i ens en vam vanagloriar de valent. Llavors ells van tornar a les seves saletes i jo a la meva i em vaig fer una escultura mediocre però la família en veure'l em va felicitar amb gaubança. Estarrufat vaig dir que no en sabia gaire fent veure era molt humil amagant la meva supèrbia delirant i els vaig felicitar lloant les seves figures. Però de fet, quan felicitava els pares, els germans i els fills vaig pensar i creure que ells també eren molt bons i que junts érem un món únic, ideal, perfecte... Vaig sortir un moment a la terrassa i vaig veure els veïns que tornejaven petites figures de fusta i es felicitaven amb grans alabances i quan ens vam trobar amb la mirada ens vam mirar amb menyspreu i superioritat. Bah, no saben fer fang aquests!

Últimament sóc força dolent amb els meus personatges. Espero que no hi hagi el dia que es posin en contra meva.

Un dia vaig posar-me a escriure. Però com que era un gandul vaig preferir no pensar i deixar que la meva mà esquerra damunt d'un paper i amb un llapis agafat fes gargots. Lògicament el resultat va ser tan i tan desastrós que no hi havia cap idioma que s'assemblés a aquelles paraules noves. Però em van agradar i les vaig llegir i rellegir una vegada rera una altra. Me les sabia de memòria i les repetia constantment. I cada paraula mica en mica va anar agafant un significat nou, un significat únic. I vaig crear un nou idioma amb una nova visió del món.

Gloriós Sant Bartomeu

No estic mort. El camí varia, no és monòton i per sort no entra en la rutina. Fa calor, són dies de festa i ja treballo prou davant de l'ordinador per escriure algun text rallant a l'absurd. Podria escriure alguna cosa més? Segurament sí, però és estiu i cal sortir al carrer per aprofitar tots i cadascun dels segons que passen.

Va, que m'animo. Molt breu diré alguna cosa:

Avui és el dia important d'una Festa Major en una ciutat que tot just la va clausurar el dilluns. Paradoxal que el dia més important caigui fora dels dies de Festa Major. Això passa. Serà per un tema comercial? Per un tema que els habitants puguin aprofitar millor les vacances deixant mig morta la ciutat? Mica en mica més persones prefereixen quedar-se i sortir de vacances uns altres dies. Segur que l'economia hi ajuda, però any rere any som més els que ens quedem per aportar el nostre granet.

Avui és el dia de Sant Bartomeu. Creguis o no creguis en Déu, va bé tenir un tòtem o una figura per donar sentit i una unitat a unes festes que venen de fa molts anys. Cantarem una missa, el qual he de dir que de mandra me'n fa, però tot sigui per aconseguir un sentiment d'identitat i sentir-se orgullós d'una ciutat i de la seva gent cantant els Goigs del Patró. I després una cercavila senzilla que s'ha volgut fer des d'uns criteris simbòlics el qual no tot hi té cabuda. És interessant la polèmica que ha creat no deixar entrar a tothom i com se les arriba a carregar una sola persona quan realment en som centenars els que hi estem posats. Però què hi farem. Ja veurem amb el temps si funciona o no funciona. D'una ciutat que renuncia a celebrar la Festa Major el dia del seu Sant pot passar qualsevol cosa.

Viure i notar l'ambient, l'emoció, el nerviosisme de les ganes de sortir a ballar o cremar foc per alguna cosa més que el sol fet del perquè toca ja que és Festa Major, em fa somriure i trobar el sentit a una festa que fins fa ben poc m'agradava només per la quantitat desmesurada d'alcohol i per alguns actes molt divertits i absurds.

Ja no és una festa més. És la Festa Major.

La llibertat

Vaig aixecar quatre grans parets al meu voltant per una por creixent que algun desconegut pogués entrar i em prengués les meves pertinences. Vaig penjar miralls enlloc de quadres perquè així sempre veia entre les quatre parets tot el què era meu i controlar amb facilitat que tot era al seu lloc. Vaig construir una teulada per tapar l'últim forat amb l'exterior ja que algun espavilat algun dia podria superar l'alçada de les parets i robar-me tot el què era meu. Però potser amb el temps, cavant un forat, una persona podria entrar pel terra entre les quatre parets i endur-se el què m'havia costat tant de mantenir. Vaig cobrir el terra amb lloses i ciment de manera que al final no hi havia cap possibilitat que una ànima malvada pogués entrar. Ja ho tenia acabat. I vaig dir en veu alta: ―Ja no m'he de preocupar de res més―. Vaig mirar al meu voltant i mirant pels miralls vaig notar que la casa m'observava. Va ser llavors quan em vaig adonar que amb total llibertat m'havia construït la meva pròpia presó del qual ja mai més en sortiria.

Temporada regular de piscina seriosa i coberta finalitzada

Objectius assolits (ratllats) i no assolits (no ratllats, per si no s'entengués):

• Piscina
• Fer una piscina
• Fer dues piscines
• Fer quatre piscines
• Fer deu piscines
• Fer dotze piscines
• Fer setze piscines
• Fer vint piscines
• Fer vint-i-quatre piscines
• Fer trenta piscines
• Fer trenta-sis piscines
• Fer quaranta piscines
• Fer quaranta-dues piscines
• Fer quaranta-vuit piscines
• Fer cinquanta piscines
• Fer cinquanta-sis piscines
• Fer seixanta piscines
• Fer seixanta-quatre piscines
• Fer setanta piscines
• Fer setanta-dues piscines
• Fer setanta-sis piscines
• Fer vuitanta piscines
• Fer un número imparell de piscines
• Fer piscines amb peus d'ànec
• Fer piscines amb unes pales a les mans
• Fer piscines amb un flotador
• Fer piscines amb manguitus (o braçals inflables)
• Fer una piscina amb estil papallona
• Fer una piscina amb estil pop o calamar (estil que es fa a l'estiu a la piscina pública. Poc conegut i molt estúpid)
• Fer una piscina per sota l'aigua
• Fer en una mateixa piscina els estils crol, braça i esquena
• Obrir els ulls sense les ulleres dins de l'aigua. No sóc prou valent i l'aigua clorada amb tot per persones suant sense parar de fer exercici no m'inspira confiança
• Sortir de la piscina per les escales
• Entrar a la piscina per les escales
• Sortir de la piscina traient primer els peus (hi va haver un intent gairebé amb èxit però)
• Tirar-se a la piscina pel lloc en es tiren els nedadors professionals a les competicions. Ho he vist fer per la tele. És, pels qui no ho saben, un pòdium unipersonal.
• Tirar-se a la piscina de planxa
• Tirar-se a la piscina de bomba
• Tirar a la piscina el controlador que no deixa tirar-se de bomba
• No infectar-se o agafar alguna malaltia per empassar-se litres i litres d'aigua
• Ofegar-se
• Ofegar a una iaia d'algun curset (vaig estar temptat de fer-ho diverses vegades)
• Piscines extres no contemplades en els objectius inicials (els tres últims dies)
• Fer vuitanta-quatre piscines
• Fer vuitanta-vuit piscines
• Fer noranta piscines
• Equipament
• No deixar-se cap dia el banyador
• No deixar-se cap dia el casquet de bany
• No deixar-se cap dia les ulleres de piscina
• No deixar-se cap dia les xancletes
• No deixar-se cap dia la tovallola
• No deixar-se cap dia sabó per a la dutxa
• No deixar-se cap dia desodorant
• No deixar-se cap dia el carnet
• No deixar-se cap dia una moneda de cinquanta cèntims per la taquilla
• Portar un matalàs inflable
• Portar pales i galledes
• Portar crema solar
• Portar after-sun
• Portar un parasol
• Portar tot de gent que animi a les iaies dels cursets de natació (entra com a equipament)
• Portar una medalla d'or, una de plata i una de bronze per donar a les iaies després d'animar-les
• Portar un banyador de platja. Es veu que estan prohibits i jo, com a persona que segueix les normes, l'he complert.
• Portar una ampolla de cava i unes copes i muntar una festa sota la foscor que imperava els dies d'hivern. No l'he complert perquè vulgui seguir les normes precisament.

Ara toca la piscina de debò: la piscina descoberta amb una mica d'herba, molt de sol, una mica de gent i tranquil·litat o no.

Únic objectiu, apart de nedar fent el calamar, llençar-se de bomba, ofegar algú, jugar a voleibol i fer el mort, sortir de la piscina traient primer els peus.

Ah, per cert, he vist per aquí, que és el II dia de la teta. Puc dir que dins de la piscina no n'he vist cap. És una gran sort! Estava ple de iaies fent cursets... Apa, mireu.