dijous, 20 d’octubre de 2011

IVA

Avui és dia 20 d'un mes especial. És el dia assenyalat perquè hisenda es cobri l'IVA.

És per aquesta raó que he decidit escriure un poema sobre les emocions que provoca el sol entrant de mitja tarda. Serà una oda amb rima com puguis i mètrica no sé què és això de la mètrica però a Barcelona hi ha metro, que parla de la vida dura d'un fumador encegat:

Oh sol de mitja tarda
m'embolcalles amb la teva escalfor.

Els meus ulls s'enceguen
dels teus raigs potents,
les imatges marxen, se'm crema la retina.

I a mà un cigarret.
Sol, no em permets veure;
un incendi al llit, és pànic al veïnat!

Adéu sofà llit cadira i mobles!
Els bombers mullen una tarda assolellada,
ploro, no veig res, i un cigarret a la mà.

Oh sol de mitja tarda.



I ara una altra oda de merda al poema anterior:

Oh quina oda.
Oh quina merda
Oh para si us plau.
Oh oh oh oh.

Prou.





2 comentaris:

pol ha dit...

OOOH!!! Quina merda!! Fenomenal!

Peix ha dit...

Moltes gràcies per fer aquest comentari de merda! Em sap greu però dir-te que no tan merda com els meus poemes.
Però tu tranquil, amb constància i determinació ho aconseguiràs!

Ànims!

I moltes gràcies un altre cop.