dijous, 21 de juliol del 2011

La llibertat

Vaig aixecar quatre grans parets al meu voltant per una por creixent que algun desconegut pogués entrar i em prengués les meves pertinences. Vaig penjar miralls enlloc de quadres perquè així sempre veia entre les quatre parets tot el què era meu i controlar amb facilitat que tot era al seu lloc. Vaig construir una teulada per tapar l'últim forat amb l'exterior ja que algun espavilat algun dia podria superar l'alçada de les parets i robar-me tot el què era meu. Però potser amb el temps, cavant un forat, una persona podria entrar pel terra entre les quatre parets i endur-se el què m'havia costat tant de mantenir. Vaig cobrir el terra amb lloses i ciment de manera que al final no hi havia cap possibilitat que una ànima malvada pogués entrar. Ja ho tenia acabat. I vaig dir en veu alta: ―Ja no m'he de preocupar de res més―. Vaig mirar al meu voltant i mirant pels miralls vaig notar que la casa m'observava. Va ser llavors quan em vaig adonar que amb total llibertat m'havia construït la meva pròpia presó del qual ja mai més en sortiria.

2 comentaris:

Bru ha dit...

Esgarrifós, m'encanta.
(Fa temps que segueixo anònimament el teu intel·ligent sentit de l'humor i la teva enginyosa imaginació i, mira, avui tímidament dic hola).

Peix ha dit...

Moltes gràcies!!!

Creative Commons License