Figures de fang

Ahir al matí em vaig llevar bastant tard perquè em volia saltar un dia de feina i es veu que tocava festa, però en fi, això és una altra història i us explicaré que un cop llevat em vaig posar la saleta de fer fang. Vaig avisar a tota la família i els vaig dir que estava fent figures de fang. Em van dir que ells també ho feien i ens en vam vanagloriar de valent. Llavors ells van tornar a les seves saletes i jo a la meva i em vaig fer una escultura mediocre però la família en veure'l em va felicitar amb gaubança. Estarrufat vaig dir que no en sabia gaire fent veure era molt humil amagant la meva supèrbia delirant i els vaig felicitar lloant les seves figures. Però de fet, quan felicitava els pares, els germans i els fills vaig pensar i creure que ells també eren molt bons i que junts érem un món únic, ideal, perfecte... Vaig sortir un moment a la terrassa i vaig veure els veïns que tornejaven petites figures de fusta i es felicitaven amb grans alabances i quan ens vam trobar amb la mirada ens vam mirar amb menyspreu i superioritat. Bah, no saben fer fang aquests!