Vega

Tots els veïns ens reunim davant de l'entrada de casa, al voltant de la fila de contenidors. El Ramon del 2n 1a aguanta una bossa negra. La Berta plora abraçada a la seva mare, que li estreny l'espatlla. La resta guardem silenci. El carrer, encara moll de la pluja fina del vespre, brilla per la llum dels fanals i dels fars dels cotxes que no paren de passar.

La Berta corre cap al seu pare. Li diu que no amb un gest i mira la bossa. Hi posa la mà al damunt mentre el seu pare li frega els cabells. La Mireia s'eixuga les llàgrimes.

El Ramon s'apropa al contenidor gris. La Berta i la seva mare s'abracen una altra vegada. Soc a la vora del contenidor i ajudo el Ramon a obrir la tapa. Miro la bossa negra. També brilla per la llum dels fanals. Distingeixo la forma del cap. El Ramon em mira. Té els ulls vermells. Li torno la mirada i premo els llavis. Faig que sí amb el cap. La Berta i la Mireia s'apropen al contenidor. Tots quatre, en fila, mirem a dins. La Mireia diu: Adeu. La Berta també: Adeu, Vega. I el Ramon: Et trobarem a faltar. I em miren. Dic: Adeu. La Berta em somriu.

El Ramon llença la petita gossa al contenidor i amb la mà em demana que el tanqui.