Pedalant per sobre de la velocitat permesa i atent a les cruïlles, he tingut només un segon per embadalir-me. T'he dit adeu mentre em somreies. M'has reconegut de lluny, o això m'ha semblat. Un segon, prou temps per fer-me feliç. Jo, estrafolari i distant. Tu, excelsa i inabastable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada