Tant de bo tingués un ganivet per apunyalar les paraules que escric. Cada paraula es retorceria i jo fruiria veient com la tinta s'escola full avall. Les frases s'anirien apagant a poc a poc, i algunes paraules, aferrant-se a la vida, canviarien de sentit mentre s'esvaïssin.
Va passar el temps i, un dia, per casualitat, vaig aconseguir el ganivet. Però no vaig frui… A cada parau… assassina… sent… com si m'arrenqu… una par… de mi men… el bui… creix… dins … I sen… adonar…, el b… se'm va … … empass… fi… q… ja no … … re… … … … ganivet.
3 comentaris:
Tal com vam aprendre en els clàssic capítol dels Simpsons de la ma de mico dels desig, vigila amb el què desitges, perquè en aconseguir-ho descobreixes que no es el què realment volies.
Tranquil, un día el ganivet es acabarà sense fil, llavors les paraules et saltaran a sobre per venjar-se hahaha
Visca el Pons recuperant videos per reciclar!!
Publica un comentari a l'entrada