Amuntegar

De vegades em pregunto quina és la proporció d'adverbis que ha de tenir un text; altres, em faig la mateixa estúpida pregunta, però amb els adjectius. No sé les respostes ni on trobar-les. Un dia fred i plujós, al capvespre, mentre rentava els plats del sopar, em vaig preguntar com havien de ser les frases, compostes o simples. Aleshores, envoltat de dubtes, vaig creure que les simples eren millors. Les subordinades són millors. La vaixella va quedar neta, amuntegada sobre l'escorreplats, i en sortir de la cuina em vaig distreure amb un programa de televisió. Com ha de ser l'ordre de les paraules en una frase? La pregunta devia ser un mecanisme de defensa davant de l'avorriment que suposa fregar el bany, perquè, si no, no me l'hauria formulat. L'endemà al matí vaig haver de repassar les vores de la dutxa. Potser demà, a mig escombrar, pensaré en el ritme. És clar que si el meu vocabulari fos ampli, no em plantejaria aquestes qüestions; les frases fluirien soles.