Text

He escrit un petit text i quan l'he acabat i rellegit diverses vegades m'he adonat que no el podia publicar. No pas perquè fos ofensiu o groller, ni tampoc he pensat que fos prou dolent per ser una nova entrada al bloc. El que ha passat és que m'ha agradat massa. I, és clar, no puc ensenyar-lo perquè algú, en algun concurs mediocre, me'l copiï i es quedi el mèrit. Qui faria mai una cosa com aquesta? Seria llastimós, oi que sí? Per això ja fa anys que vaig deixar de presentar-me a aquell concurs que, de fet, ja no sé si el convoquen. Quan vaig veure el meu text amb una firma que no era la meva vaig pensar que ho havia de denunciar. No ho vaig fer, ni ganes. No perdria el temps per un text que era oblidable. El text d'avui també és oblidable, però me'l guardaré un temps, fins que potser un dia, quan li perdi l'estima que li tinc, l'alliberaré d'aquest segrest absurd.

Una de les frases que he acabat eliminant era la següent: Si tingués un rellotge a la vora, veuria com els segons davallen com l'aigua en una cascada enrabiada.