Vaig enfocar-lo amb una làmpada i va aclucar els ulls.
La primera agulla va ser al clatell. Una punxadeta de res. Dues més, al cap de poc, davant de les orelles, on s'articulen els maxil·lars. La següent va ser sobre el globus de l'ull esquerre, per trencar qualsevol idea de simetria. I també a la banda esquerra, vaig clavar-li una agulla a la templa. La seva cara era interessant, però tenia un punt desagradable, poc harmoniosa. Vaig arreglar el problema retornant la simetria. Una agulla a sobre el globus ocular dret i l'altra a la templa dreta. Molt millor, vaig dir.
Amb un martellet vaig anar enfonsant les agulles, una a una, fins que van desaparèixer dins seu. Petits fils de sang li baixaven cap a les espatlles. Al rostre, es confonien amb les llàgrimes.
Aleshores, una mica molest pels crits, vaig clavar-li les últimes agulles que em quedaven a les orelles, perforant els timpans. Me les hauria d'haver clavat a mi. Però no em volia fer mal.
4 comentaris:
L'acupuntura no m'ha fet mai gens de gràcia
Trobo que fas bé provant metodes alternatius per veure desaparèixer molèsties varies, d'això se'n diu mentalitat progressista. A continuació has de veure això per alegrar-te el día:
https://www.youtube.com/watch?v=p8OAQ6mo7no
El que hauria de fer és curar-te, però ho dubto. Jo no l'he provat mai. Em prendré un paracetamol.
Gran història la de Neró i Espor i com l'obsessió pot produir aquestes animalades.
Publica un comentari a l'entrada