L'altre dia, a la feina, treballant amb un mal de cap agut que feia més de vint-i-quatre hores que durava, vaig posar-me a escoltar cançons infantils. D'aquella llista, les coneixia totes. La meva infantesa la recordo descontrolada, que no devia ser així, però la rigidesa mental del present em capgira els records. Em sembla bé, prefereixo viure amb la mentida.
Quan es va acabar la llista de música, va seguir amb cançons similars, tot i que aquestes ja no les coneixia. El mal de cap no em deixava pensar bé i el temps avançava a poc a poc. La feina també anava a poc a poc, però reculava.
La música desconeguda era tota del mateix estil i continuava sonant. De sobte, una d'elles em va sobresaltar. Tenia una melodia bonica amb harmonies senzilles i paraules que es repetien. Però aquelles paraules no les podia entendre. Uns segons abans, una forta punxada m'havia recordat que el mal de cap encara era present. Vaig fer l'esforç per entendre la lletra. El cap adolorit volia que fos el meu idioma, però jo no era capaç d'entendre res. Vaig aixecar les mans del teclat per concentrar-me en la cançó. A cada batec, una nova fiblada, i la lletra era un garbuix de veus descontrolades. Vaig parar la música. Els companys de l'oficina comentaven l'últim partit del Barça. En català. Vaig pensar: quina vida més poc interessant la meva, a veure quan afluixa el mal i pot continuar com sempre.
7 comentaris:
Per sort els savis farmacèutics van inventar el paracetamol
Ui, perdona! Per uns moments vaig llegir Mosca de fons i em vaig pensar que ha de ser un post divertit
Torno a llegir Mosca de fons, algo deu estar passant...
Recorda que avui divendres al bloc del Pons tenim RECULL ^^
La gent, a la mínima, es droga. Em va fer poc efecte, però.
Un post divertit al meu bloc? Això mai!
Suposo que és hivern, però últimament veig poques mosques.
Ara ho entenc, deu ser la falta de mosques ^^
Publica un comentari a l'entrada