Les fulles em miren i em demanen si us plau que les deixi caure, que volen tornar a començar. Responc que si obeeixo les seves súpliques, no tornaran a començar, sinó que es desfaran a la terra o un cop de vent se les endurà. És igual, deixeu-nos ser lliures, em ploren. I l'arbre, cansat, ja no sap com retenir-les i em mira afligit i resignat al cicle natural.
M'atipo de mores i prometo que en poques setmanes les deixaré marxar, que la impaciència no és sana, que hi ha un moment per cada cosa i que aquesta és la meva última lliçó per a elles. No les deixo convençudes, però veient que els seus planys són en va, m'obliden de pressa i es posen a ballar amb el vent del matí.
Camino cap a casa i sento de lluny el seu crit. Recorda que ens ho has promès. Em giro i continuen ballant com si no m'haguessin dit res.
I ara, un dia amb bicicleta:
Fa dies, pujant per una carretera, el meu cos es trobava prop de la desfeta. Mentre pensava que la duresa de la carretera només em podia dur a l'infern, dalt del cel un grup d'aguilots donava voltes sobre meu. En vaig comptar cinc. Jo pujava i pujava i les meves cames clamaven descans, però no les deixava. Si va sumar un sisè aguilot. I jo em mirava preocupat els ocells mentre voltaven pacients a la meva més que probable mort. Però no defallia i seguia amunt amb unes forces que no tenia fins que vaig trobar-me dalt del coll. L'esforç final em va fer oblidar l'amenaça que aguaitava qualsevol pas en fals. Vaig aturar-me distret per fer un glop de la cantimplora. Els crits de terror d'uns falciots van avisar-me del perill imminent. Els aguilots baixaven a gran velocitat. S'havien doblat en nombre i esperaven en mi tenir un valuós botí. Vaig alçar els braços maleint els ocells i vaig cridar que les portes de l'infern encara no s'obririen per a mi. I de seguida van abandonar l'escomesa alçant-se i perdent-se cel enllà. Vaig donar gràcies als falciots per salvar-me la vida i sentint-me afortunat vaig tornar cap a casa.
4 comentaris:
"les portes de l'infern encara no s'obririen per a mi" tinc ganes de fer aquest mateix crit, però mai trobo el moment oportú
Flipo amb l'imatge d'un peix menjant mores, ni a les pelis més d'autor no es pot trobar un tal joia...
Vols dir que els aguilots es van esperar fins que arribis amunt? Que no tenien fam? Amb ulls d'aguilot els peixos no es veuen com a menjar ràpid?!
Les fulles, com els aguilots, tenien pressa !... com bé diu el relator, cada cosa al seu temps !.
El primer paràgraf l'he trobat molt encisador i el segon, l'ha sentenciat del tot.
Salut :)
1883
Publica un comentari a l'entrada