No violència

No us vull mentir, tinc molt a explicar, però sento com si no estigués preparat encara. Fa dies que intento entendre el món de la no-violència. He llegit llibres sobre aquest tema, alguns de molt antics i d'altres que no fa ni un segle que van ser escrits.

Entremig d'aquesta nova vida, he aprofitat per fer bacó fumat. A mi no m'agrada gens el bacó fumat. De fet, no m'agrada res del porc. Als baixos del bloc, aprofitant que la conserge fa vacances, he muntat una carnisseria. Res de violència, és una parada on venc la carn fins que s'acabi. Tothom en compra menys el veí del replà. Que bé que dormo ara que ja no el sento roncar com un garrí.

Llegint sobre la renúncia absoluta de la violència m'adono que la vida es torna més plena. Vist des de fora, qualsevol diria que m'he tornat un covard, però la meva existència ja va molt més enllà de qualsevol disputa.

Bé, no sé què acabo d'escriure, segueixo.

Vaig fer quatre dies de vacances. Vaig continuar treballant amb una història que ja comença a tenir forma. Forma de bunyol escarransit, però forma, al cap i a la fi. N'estic ben orgullós. És com les dues grans altres històries, una sobre el coneixement d'un mateix, i l'altra sobre l'orgull i el menyspreu. Totes dues abandonades a mig fer en un disc dur perdut, a l'espera que les dades es corrompin per així poder-me lamentar amb raó de no acabar-les i no com ara que, en lamentar-me, enganyo al remordiment. Aquesta última obra parla de les limitacions dels éssers humans. És ben clar que cap de les tres històries parlen del que he dit, però així sembla que soc un erudit.

Bé, no estic dient res de bo i se m'està fent tard. Llegiré una mica abans d'anar a dormir.

PS. Ara fa un mes em van oferir un lloc de treball en un país llunyà en una coneguda empresa del món de la informàtica. La figura de “Team leader” em van oferir. Lu típic, un sou astronòmic, un equip de vuit, deu persones, un projecte desconegut (confidencial em van dir) i d'allò més motivador, res de metodologies àgils, sinó que metodologies per a projectes que siguin molt estables (segurament RUP o LEAN), etcètera. Vaig dir que no. Si fos capaç, deixaria la feina i em convertiria en un escriptor mediocre.