El Lluís

Fa milers de milions d'anys, una gran col·lisió entre dos forats negres supermassius en un punt remot de l'univers va provocar una pertorbació de la gravetat. Aquesta pertorbació va començar a viatjar a gran velocitat a totes direccions. Mil o dos mil milions d'anys després, en un altre punt de l'univers, també igual de remot, una estrella de neutrons va ser engolida per un forat negre. També va provocar una pertorbació de la gravetat que va començar a viatjar a gran velocitat a totes direccions. I molt abans que aquests dos esdeveniments, una pertorbació per un fenomen encara més colossal ja viatjava per l'univers. I altres pertorbacions que apareixerien després o ja feia temps que existien també anaven viatjant a totes direccions, cadascuna sense trobar-se amb les altres.

El Lluís treballa de programador en una gran consultoria. Cada matí va a l'oficina, rep les tasques que ha de fer, de seguida té una reunió amb l'equip on s'expliquen com va anar la feina del dia anterior i si tenen algun dubte amb la feina del dia d'avui. Després del cafè, comença a resoldre les tasques, dina de pressa, segueix amb les tasques i quan es fan dos quarts de cinc, surt de treballar i va cap a casa a mirar alguna sèrie fins que es faci fosc. Ell sempre afirma als quatre amics que té que és una gran feina la seva, de gran valor intel·lectual, però la veritat és que només es dedica a traduir a codi les instruccions que li venen donades. I els seus amics, que no són ximples, ho saben, però li deixen dir, ja que no fa mal a ningú. El Lluís té una vida tranquil·la i ben senzilla. No necessita res més. No es preocupa pel seu futur i permet que el temps vagi avançant. És bo que no es preocupi pel seu futur. 

Demà al matí, durant uns mil·lisegons, a tres quarts menys cinc de set, hora europea, els grans i precisos detectors d'ones gravitatòries que hi ha al voltant de la Terra detectaran una sèrie de pertorbacions de la gravetat provinents de qualsevol punt de l'univers. Serà descrit com el fenomen més rar que haurà existit mai i durant dies formarà part dels principals titulars de les notícies, i durant mesos i anys les dades proporcionades pels detectors seran estudiades per bona part dels millors equips científics del món de l'astrofísica. Acabaran descobrint que totes aquelles pertorbacions es van concentrar en un sol punt, anomenat per ells mateixos el lloc més improbable de l'univers, causant un augment dràstic de la gravetat durant un instant. Aquest punt es trobarà a cent quaranta metres sobre el nivell del mar, en una ciutat del prelitoral català, al lavabo d'un pis abandonat. Tornant a demà al matí, el Lluís, en sortir de la dutxa, desapareixerà de cop i volta. Ell i la tovallola es convertiran en un punt minúscul. Molt més petit que un gra de sorra. Serà tan petit que travessarà el terra del seu pis, i també el pis de sota i la botiga de roba, el pàrquing, els fonaments, les roques, l'escorça, el magma i arribarà al centre de la Terra quedant-s'hi fins que aquesta, tard o d'hora, deixarà d'existir. El trobaran a faltar a la feina i també els seus amics, tot i que de seguida a la feina tindrà un substitut igual d'eficient i els seus amics oblidaran al cap de poc la seva presència i els seus petits aires de grandesa. La seva desaparició, del tot inusual, tardarà anys a ser resolta, i ni així serà del tot creïble quan els científics expliquin que el Lluís va tenir la mala sort de trobar-se al moment i al lloc més improbable de l'univers.

Nota: No és la primera vegada que escric aquesta història ni serà l'última.