I, II i III

I - Humor

A

Recordo quan em deien "No sé si parles seriosament o fas broma". Era com un mantra que havia d'escoltar diverses vegades al dia. Ara, en canvi, abans de dir alguna cosa que no sigui seriosa, he de col·locar sobre meu un cartell ben gros on diu: "És conya, preneu-ho amb sentit de l'humor". Alguna cosa de mi va quedar tan esbocinada que del meu jo antic a l'actual, poca cosa en queda.

B

Tinc sort que encara pugui moure'm en entorns on es pot fer broma de tot, perquè sabem diferenciar la broma de la realitat, perquè sabem riure quan toca riure. En altres entorns he de vigilar cada paraula, el puritanisme hi ha fet arrels i això que no es practica cap religió. Conec cristians, dels més convençuts i radicals, que són capaços d'entendre millor l'humor.

II - Turisme de desgràcies

Veure com s'acosten a visitar la destrucció, sigui la que sigui, i anunciar la tristesa que els ha aclaparat, em fa vomitar. No és cosa d'ara, des de sempre. Què estàs fent, explicar la destrucció o t'estàs promocionant com a persona amb unes sensibilitats millors a la resta? Aquest turisme de superioritat moral fa fàstic. Si vols passejar-te en un lloc de destrucció, ves-hi per reconstruir-lo i no ho expliquis, anima a altra gent a fer com tu, a reconstruir i prou.

III - Por a ser observat

Ja fa mesos que visc a la nova peixera i encara tinc la por de ser observat. Estic a un tercer pis i al meu davant hi ha una nau mig abandonada, tot i això, després de tant de temps vivint amb una intimitat del tot discutible, em costa sentir-me lliure.