Fa uns dies, entre caixes, escales i viatges en cotxe, vaig tenir una idea d'una història que em va semblar molt bona. Al vespre em sentia força cansat i en lloc de posar-me davant de l'ordinador a escriure-la vaig anar-me'n al llit. Vaig adormir-me de seguida. Poques hores més tard, el que semblava un motor de baixes revolucions va arrencar fent vibrar l'habitació. Em vaig despertar i em va costar una bona estona tornar a agafar el son. Durant aquesta estona vaig pensar amb la història i ja em va semblar que, de bona, poca cosa en tenia. L'endemà, entre més caixes, escales i viatges, la història em semblava penosa. És una sort que el meu temps estigués ocupat i que quan el vaig tenir estigués cansat.
Ara visc en una nova peixera. És el doble de gran i té habitacions i lavabos, en plural. Em sento, ho reconec, un peix privilegiat. A la nova peixera no sento els roncs del veí de l'escala del costat. Com que els vull oblidar tan aviat com sigui possible, no en parlaré més del compte. Vaig tenir nits sense dormir per culpa seva. Va apoderar-me de mi un odi profund, com aquells roncs maleïts. Tan bon punt els sentia, picava tan fort com podia a la paret diverses vegades. Que es despertés el molt desgraciat. I ho aconseguia, i tant que ho aconseguia. Al final, els últims dies, menys el dia que vaig anar a dormir d'hora perquè estava cansat de fer trasllat i vaig pensar que potser no em despertaria, vaig optar per dormir al menjador.
Avui la peixera vella ja ha quedat del tot buida, trista i apagada. Han sigut molts anys allà dins. De fet, masses.
7 comentaris:
Peixera nova, vida nova !.
Que el camí et sigui venturós !.
:)
Ostres, serà que vas canviar d'aigua, quina cosa!! Ara tens peixera ample amb lavabos, per alguna cosa rara serà... Que és als afores del poble o no té vestibul? La cuina és separada o la tens al menjador? Costa creure que en plena pandemia puguis trobar peixera decent! Per què vas esperar tants anys si n'havien de disponibles??
En aquest blog no es posen fotos, no? No ho dic per mi, es que tinc un amic lladre i per veure si val la pena robar alguna cosa.
Gràcies, Artur!
NoName, doncs està en una zona fora del bullici de la gent, però hi passen molts cotxes, no com abans que em trobava en una zona gairebé peatonal. Té vestíbul, cuina separada. He estat molt de sort, la veritat. He esperat molts anys perquè no me'n fio ni un pèl de la gent que ven peixeres. Sempre amaguen alguna cosa. Quan em parlen, sembla que m'enganyin. I, és clar, a mi em posa nerviós aquesta mena de gent, tant, que he preferit estalviar-me'ls fins que ja no he aguantat més.
Pons, no hi ha res, gairebé és buit. I això és molt bo perquè així les sales ressonen més i la música que poso sona de manera espectacular. Podria robar la minicadena, però em molestaria bastant, la veritat.
Vols dir que la peixera l'has comprada i no pas llogada?! T'has tornat boig o què passa? On són les fotos que li has de mostrar al Pons?
Sembla que el canvi és a millor, confio que hi estaràs ben còmode! Però ja saps, una peixera més gran també implica més esforç de mantenir l'aigua neta i totes les pedretes a lloc. L'esfprç valdrà la pena segur!
NoName, no, no, l'he llogat, vaig parlar de venedor, però em referia als agents que ensenyen les peixeres. Perdó per causar desconcert.
XeXu, bastant millor. Ara bé, em canso molt anant d'una punta a l'altra. Abans, estirat, gairebé arribava a tot arreu, ara m'he de moure uns metres.
Publica un comentari a l'entrada