a) Qualsevol idea que sigui diferent de la meva causarà un impacte negatiu i em generarà malestar, reforçant la creença que la meva és la vàlida, produint un rebuig frontal a la teva. No em podràs convèncer que vaig errat encara que tinguis uns raonaments
clars i ben fonamentats, encara que les evidències vagin totes a favor teu. Aquesta idea que em vols fer canviar és meva, forma part de mi i jo em sento part d'ella. Si me la prens, em mutiles i, encara pitjor, fas que em traeixi a mi mateix. És per això que no permetré que em convencis, que em facis mal o que m'humiliïs, deixaria de ser el Jo que conec.
b) Busco la calma, la seguretat i l'estabilitat, busco una garantia de vida on allò que per a mi és establert no variï sense que li doni permís.
Conclusió: Un cop sé què vol el meu cos i entenc com respon davant d'una idea que xoca amb allò que per a mi era gairebé un axioma, prometo que a partir d'ara les meves idees deixaran de tenir valor fins que no hagi escoltat les teves, per poder així construir-ne de noves que siguin lliures de les pors d'un cos que podria sentir-se atacat i de la rigidesa d'una falsa estabilitat.
6 comentaris:
Els peixos tenen idees??? Això és una novetat...
Las veritats absolutes no existeixen, sempre és bo dubtar de tot , fins i tot de un mateix. En la comparació i el debat de idees, es troba la riquesa d'avançar i evolucionar. Peró no !, no t'obligaré a pensar com jo, perquè potser que estigui equivocat.... tinc dubtes :)
No hi ha res més difícil que fer canviar d'idea a algú. Però a força d'escoltar i confrontar pensaments anem modulant allò que pensem, potser no canviar-ho del tot, però sí que tenint una visió una mica més àmplia i extensa. Ens costa adonar-nos que tenim un món molt petit fins que escoltem els altres.
Sempre pots canviar d'idees amb el temps i després defensar que es el que sempre havies pensat, fins que tornis a canviar, es clar.
El Pons ha parlat!! Quines paraules més encertades! Quanta saviesa! Quin geni!
NoName, m'has enxampat, les idees no eren meves.
Artur, si tothom tingués clar que les idees absolutes no existeixen, el món molt probablement seria millor.
XeXu, tens tota la raó. Crec que he pres la decisió, potser massa egoista, de preocupar-me per les meves idees i no intentar canviar les dels altres (No és del tot cert, a la feina ja em preocupo que una idea meva, si la considero bona, sigui la que adopti la majoria).
Pons, és la millor opció. I no oblidar mai quan es canvia d'idea afegir la cua, és el que deia jo, o ja ho pensava. La qüestió és tenir la raó sempre.
Publica un comentari a l'entrada