diumenge, 6 de desembre del 2020

Dia de celebració

Des de la distància que marca el temps, ara penso que no va ser just. Per què jo i no un altre? L'única explicació que li dono a la meva tria és perquè era un nen de cara bonica, infantil, amb unes ulleres gegants i rodones que ressaltaven uns ulls enormes. Les meves dents desproporcionades sobresortien i simulaven un somriure permanent. I les meves orelles, obertes i sempre en guàrdia, donaven una imatge còmica i agradable, la d'un nen innocent i amable.

Recordo aquell dia d'una manera vague. Veig les cares d'orgull de la família. I era bonic que ho estiguessin però, i la resta de famílies? Els semblava bé? Em repeteixo que era només una festa, una tradició, però no puc deixar d'imaginar que tothom pensava, jo vull veure el meu fill aquí en lloc d'ell. Durant tot el dia vaig estar nerviós. Havia d'actuar com m'havien ensenyat, no em podia equivocar. Vaig oblidar-me d'aixecar un dit un segon al mig de la representació i em va saber molt de greu. La veu, als moments més importants, em va tremolar i no sé si es va arribar a sentir ni a la primera fila. El barret que portava queia constantment i em molestava, però no em va passar pel cap que si me l'hagués tret, no hauria passat res. I me l'anaven posant bé i ell tornava a caure. No recordo res més del concert ni del sopar. Només el barret i la seva incomoditat.

Amb els mesos em van dir, no t'ho mereixies, va ser un error votar-te, i m'insultaven. I no ho entenia ni ho acabo d'entendre ara. Amb els anys m'he dit moltes vegades, no t'ho mereixies, però jo no em vaig votar. No em podia votar a mi mateix perquè m'havien dit que no era honorable. Feia el que em manaven, no recordo tenir capacitat de raonar les meves decisions. Ni ara sento que tingui aquesta capacitat. 

Avui he celebrat aquell dia. Han passat vint-i-cinc anys. M'ha agradat poder-ho celebrar en família, però no he pogut deixar de sentir la culpa d'haver estat escollit sense ser-ne digne.

8 comentaris:

NoName ha dit...

No veig on posa que els nens haurien d'esser dignes, necessariament. Fins i tot m'atreveixo a afirmar que un nen que sent que no cal ser digne no ho serà ^^

NoName ha dit...

Estic aquí per consolar-te per la falta del dimarts vintage que hauria tocat en condicions normals. Amb aquest video m'imagino que estaràs d'allò més content:

coses que els peixos no poden fer

artur ha dit...

Si els demés no saben a qui voten, només ells en tenen la culpa...no el candidat !. Només cal veure alguns resultats d'eleccions diverses i descobrir com n'és de incoherent la gent que vota....
Bon dia de celebració ;)

Peix ha dit...

A veure, NoName, els peixos, si ens ho proposem, aconseguim qualsevol cosa. Som el que volem ser i res ni ningú ens ho impedirà. De moment no conec cap peix que vulgui patinar sobre gel, però el primer que en tingui ganes ja ho farà millor que qualsevol humà. Per cert, es va acabar l'oferta de coaching, però imparteixo xerrades. No parlaré ara del preu, perquè el que és important és tenir un somni i tenir la valentia de portar-lo a terme. Volia comentar el dimarts vintage de la setmana passada, però se m'ha fet tard.

Artur, molt ben vist! Si el temps o la meva intel·ligència no fossin limitats, estudiaria sociologia per intentar refutar les teves paraules. Però ara que hi penso, diria que els sociòlegs no tenen gaire idea de com vota la gent. O sigui que has de tenir raó. Salut!

NoName ha dit...

Mentida!! No t'imagines que em creuré això només perquè el Peix ho afirma amb indiferència a un comentari qualsevol! Saps què? Proposa't fer-te un compte d'usuari al weibo.com, a veure com ho aconsegueixes! Jo ja porto uns dies intentant descobrir com es podria entrar... No hi ha Peix que pugui competir amb mi!

NoName ha dit...

El 19 de gener hem de celebrar el dia del vater, posa't una nota al frigorífic:

https://weibo.com/1737737970/JtRH69xMK

Peix ha dit...

Un company de feina fa uns anys va haver de fer una integració amb weibo. I ho va aconseguir amb una documentació en xinès i sense tenir ni idea d'aquest idioma.

Fa deu anys vaig anar a la Xina i un dels banys que vaig anar, al centre de Beijing, eren encara uns forats a terra i sense cap mena de separació entre vàter i vàter. Tot molt net i agradable. No crec que existeixi ja tot allò.

M'apunto el dia per celebrar-lo com cal!

NoName ha dit...

Quina integració dius que li va tocar? Afegir uns botons per redirigir el usuari a weibo o alguna història amb cookies?

Hi ha qui diu que tal tipus de vaters encara existeixen.

Serà un dimarts. Vintage.

Creative Commons License