dimarts, 8 de desembre de 2020

Fer broma

Quan l'escoltava només esperava que fes riure. Qualsevol història, frase o paraula servia per riure. I va passar que va deixar de saber quan feia broma o quan parlava seriosament. I no era un problema seu, sinó que la resta també el tenia. Ningú sabia si deia una estupidesa o no. I ell reia, i ell no parava de fer el pallasso per fer-los riure. I volien estar al seu costat i li demanaven que expliqués més històries. 

Un dia va deixar de riure encara que per a ells, al principi, no ho va deixar de fer. Amb el temps, com que ja no els feia gràcia, es van anar apartant. I ell ho va fer d'ells. 

Ara, si per casualitat l'escolta, tot el que diu és seriós. Qualsevol història, frase o paraula, té un aire trist i apagat. No sap distingir una broma d'una queixa. I no és un problema seu, sinó que a la resta els passa el mateix. I ell no riu, i ell no parla. I no volen estar al seu costat ni li demanen res.

 

Des de l'altra banda, a ell li encantava fer riure i no li sabia greu haver de donar explicacions per especificar si les seves paraules eren serioses. 

Un dia li van clavar un punyal a les tripes i van remenar tant com van poder fins que va quedar destrossat per dins. I es va sentir culpable i de la vergonya no ho va explicar a ningú. I així, amb un cos trencat, ple de culpa i vergonya, va anar veient com tothom s'anava apartant d'ell i ell es va anar apartant de tothom. 

Després de forces anys, de mica en mica s'ha anat recuperant. Ell intenta tornar a explicar històries, a fer el pallasso, però ara tot el que diu ho fa, sense voler, amb un to trist i apagat i quan intenta dir una broma, li surt amarga i desagradable i no té gràcia.



Explicació del text anterior:

Estic llegint un llibre que avui, abans d'anar a dormir, acabaré, ni que siguin les tantes. M'agrada molt, de vegades em quedo embadalit amb les descripcions acurades i altres vegades torno a llegir paràgrafs sencers per veure com encavalla les frases. La majoria del temps, però, estic tan immers en la història que oblido com de bé està escrita la novel·la. I si ho oblido ha d'estar ben escrita per força. Em genera tensió i m'indigna d'una manera que no m'esperava. L'autor la va escriure més o menys amb aquesta intenció i ho aconsegueix, i tant que ho aconsegueix. Parlo d'El raïm de la ira, de John Steinbeck i recomano que, si no ho heu fet, la llegiu. 

I quina relació hi ha amb el text anterior? La veritat és que ben poca. M'havia de fer el sopar, estava llegint i la prioritat de la lectura anava per sobre de la meva alimentació. A més a més, em sentia malament de saber que tinc la nevera i els armaris plens de menjar. El cas és que he allargat al màxim la lectura fins que m'he dit prou, i he llegit una última frase: Quan algú diu una broma, és una broma amarga i desagradable i no té gràcia. I m'he posat a tallar verdures. Tallar verdures per fer-les al vapor i menjar-se-les és trist. Sa, però trist i qui diu el contrari menteix. I si hi sumem l'efecte punyent del llibre, tot el que podia pensar mentre feia a trossos la mongeta i el porro no podia ser divertit. La frase anava donant voltes al meu cap i he pensat en una història. I quan he acabat de sopar l'he escrit. També vull deixar clar que no fa falta un punyal per deixar destrossada una persona per dins.




5 comentaris:

NoName ha dit...

Per destrossar una persona per dins, la persona ha de deixar-se destrossar. Hi ha jueus que van sobreviure al Auschwitz que ho van explicant clarament.

NoName ha dit...

Si vols puc clavar un punyal a una taula virtual o a l'entrada del bloc perquè recordis que avui tocava recull de divendres i encara no li has comentat al Pons.

NoName ha dit...

Mira que fins i tot tens un troç de contaminació acústica del mar... Perquè després diguis que la secta no es preocupa per tu!!

Peix ha dit...

Hi ha gent que a la mínima de tot en fan una muntanya i es pensen que les seves penes són les pitjors que ha patit mai una persona.

He de demanar perdó per fer campana el divendres. Vaig fer vacances de tecnologia i de pantalles. Fins i tot vaig llegir un llibre de paper. Ja ni sabia com s'agafava!

Últimament escolto coses com aquesta: Al principi hi surt el vaixell d'aquests pirates cellistes, per pura casualitat

NoName ha dit...

Ridícul! Penes més grans que les del Pons ningú mai en podrà patir!! El Pons està patint per tots nosaltres...

T'hauria de donar vergonya!

Si escoltes Bach és que no pateixes prou.