Sento un soroll molt estrany, juraria que una rata ha entrat a viure al pis. Vaig a mirar-ho, un segon. He estat uns minuts al final, perdoneu. No he trobat cap rata, crec que el problema és el moble de la cuina que està caient.
I ara, per celebrar que al pis només hi vivim una planta i jo, el gran poeta, Poeta del Mató, ens delectarà amb les seves paraules:
Crítica a l'adulació
Pinacoteca estanca
vora els mars de la tempesta,
una cua, una cresta
i l'estrofa es tanca.
La gràcia és la rima,
i la força es mou amb ritme.
I el sentit?
Jo soc poeta,
fes veure que m'entens
i seràs, arreu, profeta.
Poeta del Mató
Heu llegit la petita peça Crítica a l'adulació del gran poeta i mestre, Poeta del Mató. En aquesta obra, d'una bellesa sublim que ens desperta passions més enllà del que podem imaginar, podem copsar, des de la nostra humilitat, el sentit d'unes paraules encavallades amb una precisió i una gràcia que posa de manifest l'alt nivell assolit en l'art de la lírica del poeta. És el millor poeta de la història? Després de llegir aquesta magnífica i plaent obra d'art, ningú dubta de la resposta.
4 comentaris:
Descartat que hi hagi una rata al pis, i només i convisqueu tu i la planta... pregunto: És la planta, el Poeta del Mató ? , ja que tu parles en segona persona i no pots ser tu, no queden més opcions ! :) Bravo pel poeta-planta !! Salut ;)
El gran poeta, Poeta del Mató és un ésser, com t'ho diria, especial. Potser sí que té la forma de planta, cosa que m'agrada. La planta em va costar 32 euros, que no tinc ni idea si era un bon preu o una estafa. És força alta, deu fer metre vint. És la primera planta que ha entrat al pis d'ençà que hi visc.
Un dia d'aquests hauré de parlar de les plantes i de l'escala del bloc.
Crec que prefereixo ser robot i identificar-me com a tal. Ah, i compadir-lo al poeta-planta, és clar! Recomano regar-lo amb aigua de Font Vella, té una mineralització menys dolenta que l'aigua d'aixeta.
L'aigua Font Vella no, que aprima!
Publica un comentari a l'entrada