Avui he fet croquetes. Saps que no és fàcil per a mi. La carn, la ceba, el fregit... És un esforç que em supera.
Va, no sé per què m'enganyo. No n'he fet pas. Quan n'anava a fer n'han tret de congelades. No sé d'on. Sempre hi ha alguna croqueta congelada preparada perquè no en pugui donar. De vegades penso que ningú vol les meves croquetes. I, és clar, per què n'hauria de voler dels altres? Si he de ser sincer, agraeixo molt que me'n donin però no de les congelades, de les de veritat. Tampoc tinc aquesta sort, què hi farem. L'any passat en vaig donar i reconec que em va fer feliç fer-les i repartir-les. Però d'això ja fa molt temps. Tot això ve perquè l'altre dia me'n van demanar. M'ho vaig creure i també en vaig demanar. Que il·lús que soc. Ningú em demana croquetes, ni recordo l'última vegada que algú ho va fer. El que volia era una recepta de bunyols però, és clar, demanar una recepta de bunyols directament mai queda bé. O sigui que va fer veure que volia croquetes. Ah, ja sé què estàs pensant, no me'n faré per a mi sol, no serveix per res. Jo, les croquetes, les cuino per compartir.
8 comentaris:
Compartir menjar no sà, eh? Mira que un peix que vulgui menjar fregits...
Millor menges pop. *A la planxa*. Sense coses que facin mal a l'estomac. Què és això de croquetes, bunyols, fregidures! El dia que tinguis la mala sort de tenir massa secrecions gastriques t'horroritzaràs d'haver volgut compartir mai cap cosa fregida amb algú. El menjar primer i abans de tot ha de poder digerir-se sense problemes. Tot allò dels sabors, olors, pinta que tingui i tal en realitat són coses de snobs ^^
Em torna a semblar que aquí no parlem de croquetes, però no capto mai els teus segons sentits!
XeXu, el Peix s'està queixant descabelladament que algú no va voler que li prepari croquetes. Això demostra que té una digestió massa bona i no enten que no tothom és tan afortunat com ell. Probablement amb una oferta de barbacoa o un wok haguès tingut més sort...
Doncs vaig escriure sobre un tema molt concret. I un cop el vaig tenir escrit, el vaig anar canviant per croquetes. Molt millor així, a tothom li agraden les croquetes. N'hi ha de carn, de bolets, de verdures...
I de fet al final vaig menjar un caldo de pollastre (de bric) amb fideus integrals i una mica d'amanida. De postres un iogurt. Un sopar d'aquells que s'obliden de pressa. Evidentment, aquest matí em sentia afamat. Hauria estat bé que algú m'hagués portat croquetes.
La meva digestió des de fa forces anys és molt bona. Només es va veure alterada en un viatge, fa dos anys, on em vaig intoxicar bevent un licor casolà.
I una nota més: a casa meva mai faig fregits perquè és molt brut. I tot l'oli...
Doncs jo no menjo croquetes. Ni m'agraden tampoc! De on has tret això del tothom guay amb croquetes?!
Jo fa anys que evito menjar fregits perquè m'espatllen la digestió. L'avantatge és evidentment no embrutar tant la cuina amb vapors d'oli.
Recorda que avui és divendres i, segons el guia d'usuari del bloc del Pons El Magnífic, et toca visitar el CT i deixar un comentari com Pons mana ^^
Diga'm purista, demà és divendres i no és un divendres qualsevol: és Divendres Sant. Aquesta falta de respecte que heu muntat tu i el Pons L'Heretge algun dia se us girarà en contra, com el Karma. Demà, doncs, comentaré fent veure que avui no s'ha publicat un CT.
Per cert, no pot ser que no t'agradin les croquetes? Pel tema dels fregits que espatllen la digestió, hi estic d'acord.
Yo, el Peix aprenent paraules noves, quina gràcia! Diga'm purista, malgrat haver-hi heretges magnífics l'heretge no és exactament sinònim del magnífic, has de tornar al diccionari...
Per cert, demà encara no has comentat fent veure que avui [no] s'ha publicat un CT.
Pot ser que no m'agradin les croquetes. Ni quan podia menjar-les no m'agradaven tampoc. Ara bé, els schnitzels són una cosa diferent, però la crueltat de la sort va fer que em deixin d'agradar. Recordo un temps quan eren mmmmm...
Publica un comentari a l'entrada