Havia pensat un text per avui però ara que m'hi poso ja no me'n recordo. La idea serà, doncs, intentar recordar. Qui pot afirmar que la primera frase és certa? Qui pot afirmar que la frase anterior és certa? Té sentit preguntar-se si la frase actual és certa? Com pot ser certa o falsa la pregunta? Pot ser que una frase no sigui ni una cosa ni l'altra perquè no parlen de la veritat. I després de llegir-me la frase diverses vegades deixo córrer la pregunta perquè no sé quina resposta donar-hi. Això, pregunta-ho als filòsofs. Ah, que ja no en queden… En aquesta societat no fan falta. Per què fer-se preguntes? Per què buscar judicis? La filosofia és el passat. I ara una cançó:
Poble de l'interès compost
Poble de l'interès compost, poble en marxa;
junts fem camí.
Poble de l'interès compost, societat que avança;
el poder ja és aquí. (bis)
Camina al llarg del temps, travessa mars pregons,
marcat sovint per tantes pors, però viu en el consum lluminós.
És telèfon, és subscripció mensual, és el cotxe que no necessites.
Poble mogut per la cobdícia, és poble que oblida la vida.
Desarrelats allà on som, d'esquena a tot el món,
que poc ens importa el seu dolor, què és un gest de germanor?
Som targeta, som compte corrent, som una merda i n'estem contents.
Poble mogut per la cobdícia, som poble que oblida la vida.
I així acaba el dia d'avui el qual puc afirmar que ha tingut una durada molt similar al d'ahir.
6 comentaris:
T'has de comprar memoria. Avui dia almenys els pen-drives són barats.
El Pons. Té sentit preguntar al Pons. Una pregunta pot ser falsa o certa segons com digui el Pons, és fàcil. La veritat és un concepte abstracte i només el Pons té l'implementació correcte. En aquesta societat fa falta més ciència, menys imbecilitat, menys consum, menys cobdícia. Efectivament, la filosofia és el passat. Flipo que sense preguntar al Pons te n'hagis adonat.
Jo cada dia compto números d'hores diferents.
Las preguntes no hi poden faltar...i els filòsofs tampoc. El dia que no ens qüestionem les coses...serem esclaus dels altres o robots, sense decisió pròpia.
Ja li preguntaré al Pons, NoName, a veure si demà i dilluns tinc un moment... La ciència és la filla de la paciència.
Artur, diria que sembla tens opinions oposades amb NoName.
Què millor que tenir opinions diferents, per contrastar y respectar . El debat també és filosofia ;)
Artur pertany a la secta?
Jo no tinc cap dret a dir qui pertany a la secta. La secta ho decideix.
Publica un comentari a l'entrada