Ahir em van dir que era un principiant. Tenien raó:
En el món professional i el dels més entusiastes, els ciclistes de muntanya porten a les rodes un líquid blanc que els permet prescindir de les cambres d'aire. Aquest líquid és gairebé miraculós perquè en petites punxades s'escola pel forat i s'asseca evitant que es desinflin. A més a més, sense la cambra d'aire, desapareix el gran problema del pinçament que es produeix quan el pneumàtic s'aixafa massa i toca amb la llanta tallant la cambra, anomenat, amb un català correcte, llantasso. Jo que soc molt entusiasta però no prou per portar aquest líquid vaig amb cambra d'aire. Fins fa poc mai havia suposat cap problema. Cada certs mesos punxava per llantasso i maleïa la meva mala fortuna mentre col·locava una cambra nova. Les dues últimes setmanes he punxat quatre vegades. Dues a la sortida d'ahir.
Però el que em defineix com a principiant va ser per la punxada del dissabte en un llantasso que podria haver evitat. Vaig baixar de la bicicleta, vaig desmuntar la roda, vaig agafar els desmuntables i vaig treure la cambra d'aire, sense aire, de la roda. Vaig posar-ne una de nova, vaig muntar la roda que em va costar molt i la vaig inflar. Un cop tot arreglat vaig recollir la cambra rebentada, una bossa i els desmuntables. Dels tres desmuntables que tinc, ara en tenia dos. Vaig començar a buscar el que faltava i no hi havia manera de trobar-lo. Vaig mirar a les butxaques, em vaig palpar el casc, el cos, l'herba del voltant, vaig mirar camí avall i amunt. Res de res, el desmuntable s'havia esfumat. Després de vint minuts de recerca vaig donar-lo per perdut i vaig pujar a la bicicleta per anar cap a casa i oblidar que havia deixat un tros de plàstic al bosc. La bicicleta feia un rebot estrany i a més velocitat, més rebotava. Em va passar pel cap una pregunta absurda: —El desmuntable és a dins la roda?
7 comentaris:
Sembla que entre els peixos també han d'haver-hi principiants. Has de passar pel bloc del Pons més sovint per espavilar-te!!
Als peixos no els agraden els plàstics i a més tenen poca memòria... ;D
(Sr. Peix, no s'ofengui, es que m'ha sortit així ! perdó ! perdó! perdó ! )
Què pots estar fent, pinxant rodes o trencant frens? El Pons ja s'està preocupant si algú va pescar el seu Peix lector!
No tenir bateria al portàtil. Aquesta és l'excusa principal. Cada dia em deia: connecta la bateria, connecta la bateria. I fins avui.
A més a més: Dimarts em vaig llevar molt d'hora i al vespre estava tan cansat que vaig anar a dormir poc després que es pongués el sol. Dimecres vaig estar col·locant unes espumes a les rodes de la bicicleta. Gràcies a aquestes espumes ahir i avui, dalt de la bici cridava: —Qui punxa ara, eh, qui punxa!? De fet no ho he cridat cap cop. Em feia certa por punxar malgrat la dificultat que suposa punxar si entre el pneumàtic i la cambra d'aire hi ha una espuma i cada pocs quilòmetres comprovava que tot era correcte. Dijous vaig tenir uns encàrrecs que tenim els peixos i vaig anar a comprar. Divendres per coses de la vida vaig treballar i a la tarda vaig fer una neteja exhaustiva de la bicicleta i em vaig fer un sopar tan bo que de vegades penso que és una pena que ningú conegui els meus dots culinaris. Però com que sempre dic que tinc cert odi a cuinar perquè no vull que ningú s'autoinviti, els meus pensaments de pena entren en un espiral d'incoherència i s'autoeniquilen. El dissabte, ahir, vaig sortir amb bici. Estava tan emocionat que em passar i a la tarda vaig estar estirat al sofà fins que es va fer fosc que vaig aixecar-me per netejar la bici per sortir avui al matí. Crec que hauria de tractar la meva addicció al ciclisme. Res, que ara he mirat el bloc i he recordat que l'havia abandonat, juntament amb tot el seu món, gairebé una setmana. Excuses barates. Avui podria dir que he de netejar el pis, però no m'escaquejo més, va.
Artur, és impossible que m'ofengui, no puc recordar si tinc poca memòria, és una condició que tenim :)
Què és això de ficar espuma a les rodes de la bici??? On se n'han vist rodes amb espuma?!
.... serà que enyora la espuma de les ones del mar !! ;)
No en faré propaganda però és un material bastant nou (diria) d'una marca anomenada Tannus. Fa un mes vaig posar unes gomes massisses com a pneumàtics a la bicicleta de ciutat perquè punxava cada dos per tres d'aquesta mateixa marca. I com que va tan bé vaig decidir provar l'espuma. En fi, que m'he gastat una pasta... La idea és centrar-se en l'important que és anar amb bici i oblidar les preocupacions de les punxades, i si això és la solució, benvinguda sigui!
Publica un comentari a l'entrada