dissabte, 30 de novembre del 2019
Bosc
Demà vull llevar-me molt d'hora, vull agafar la bici i voltar entre els arbres grocs que de mica en mica van perdent les fulles. No vull perdre l'oportunitat d'allunyar-me de la meva ciutat. Meva? No té res de meva. Procuro passar-hi desapercebut i només compto els dies que em falten per marxar. No tinc data encara i per això em descompto però tard o d'hora deixaré de posar-hi els peus. Aletes. Aniré a viure en una caseta al mig del bosc, en una clariana, on de nit pugui veure les estrelles que ara tinc prohibides. Em despertaran els ocells de bon matí i l'aire que respiraré serà tan net com pugui ser. Tindré un jardí que semblarà un hort que cuidaré amb les meves mans maldestres i m'alimentaré d'ell. A les tardes passejaré pel bosc i saludaré les criatures que hi viuen tot demanant perdó per ser un intrús. Em faré vell a la caseta i em tornaré esquerp i solitari però no em sap greu, quin problema hi ha en voler ser així?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
Ostres, un peix saludant als ocells, quin surrealisme! No sé jo si et podràs permetre cap casa a un bosc, aviat això dels boscos es tornarà un luxe i poder veure les estrelles a la nit un somni del passat. Ara bé, hi ha llocs com Bavaria on sembla qe volen estalviar energia i no posen gaire llums de nit, qui sap... Però dubto molt que algú vulgui agafar als ridículs del segle passat com a model.
Potser no hi ha wifi !! ;D
artur, m'acabes de trencar tota la màgia. Qui voldria anar en una casa perduda sense wifi? Crec que em quedaré a viure a la ciutat i de tant en tant aniré a una casa rural, que té certa semblança amb el que vull...
NoName, per culpa de l'artur ni que me la pogués permetre hi aniria. Vaig anar al bonic país de Geòrgia l'any passat i a les nits, en pobles on amb prou feines hi havia arribat la llum, eren tan foscos que les estrelles diria que ens il·luminaven. Mai havia vist la via làctea tan definida i tan espectacular. Hi havia tantes estrelles que semblava gairebé irreal. És una llàstima que ens deixem perdre aquestes imatges... Aniré a viure a Bavaria, hi ha estanys i coses d'aquestes pels peixos?
Vaja ! no era la meva intenció... no vull ser candidat a la foguera !!
Segurament, trobareu algun lloc que hi hagi cobertura, no cal desistir tant d'hora, investigueu, investigueu ;)
Per trobar cobertura em poso el telèfon al cap. I de vegades funciona!
Com diu artur, jo no vaig enlloc sense wifi. Natura molt bé, però aïllament tampoc, eh!
És cert, l'aïllament mai pot durar gaires hores.
Publica un comentari a l'entrada