Títol de farciment

Avui no tinc res a dir. És millor ser honest ara que al final. Però com podeu estar segurs que ho he escrit al principi i no al final de tot posant el cursor a l'inici del quadre de text i escrivint aquestes paraules? Tot és qüestió de confiança. I també de la importància que se li doni a aquest text. Realment importa quan ho he escrit? No gens. Seria absurd preocupar-se per l'ordre d'aquest escrit un cop es troba acabat. Hi ha gent que té preocupacions d'aquest nivell que no els deixa viure. A mi, que soc un peix, de vegades em passa i al cap d'una estona, que poden ser hores o dies, penso que no tenia cap mena de lògica sentir angoixa. Però jo no volia parlar d'això. No tenia res a dir i ho intento mantenir malgrat que el cap vagi per altres bandes. Qui mana? Mano jo. I jo què soc? Importa? Soc un peix? Soc un peix. Preguntes que queden sense resposta. Una resposta del tot innecessària.

Un moment que llegeixo el que acabo d'escriure que no sé si hi ha cap coherència. 30 segons llegint. És ràpid, és lent? Quin sentit té la resposta? No n'hi ha, ara mateix és només escriure paraules o llegir-les i, un cop escrites o llegides el sentit canvia i el text forma part d'un passat que molt probablement no tindrà un sentit clar. Potser per recordar-lo, no aquest, o potser per oblidar-lo de seguida. Un sentit curt, d'un instant. Puc escriure sentit moltes més vegades, per descomptat. Quin sentit? T'he sentit quan has pensat en el sentit del sentit de l'oïda? No, no tinc el sentit de la telepatia desenvolupat. Existeix? No ho sé. Però quin sentit té el sentit de l'oïda? Depèn. Si escrius o llegeixes tot el dia no fa falta però per altres casos potser sí. I no m'aventuraré a anomenar-los.

Llegeixo el segon paràgraf, un segon. Ho deixaré aquí.