Era una batalla. No eren trets solitaris, eren ràfegues continuades que semblaven que no acabarien mai. Repartits per tota la carena disparaven una vegada i una altra a algun punt que no podia distingir. Avui he tingut por de veritat.
Anava per la meitat de la llarga pujada quan han començat els trets per tot el voltant. Ni el meu cor ni mes meves cames donaven per més però en aquell moment han oblidat les seves limitacions. M'he plantejat tornar enrere però em sentia al mig d'aquella cacera. Tenia els caçadors just al costat o això m'ha semblat perquè encara que no els veiés els seus trets sonaven molt forts. He pedalat tan ràpid com he pogut i he cridat perquè em sentissin. Crec que he entrat en un estat de dramatisme quan he pensat almenys estic fent el que m'agrada però en el fons sabia que aquella por i aquells pensaments no tenien cap lògica. L'estadística diu que no és costum disparar als ciclistes.
Degut aquest incident he canviat la ruta que tenia prevista per no passar per aquell camí quan fes la tornada. He aprofitat per arribar-me a una zona fantàstica que gairebé ningú coneix. Suposo que els propietaris de les masies dels voltants s'asseguren bé que sigui desconeguda; quasi totes les pistes que hi porten tenen cartells de prohibit el pas per propietat privada.
Més tard m'he aturat per esmorzar en un paratge alçat amb vistes a les muntanyes de Montserrat. Eren com un gran drac reposant aliè a qualsevol problema. He imaginat que s'aixecava majestuós i emprenia el vol deixant un gran buit no només a on reposava. Ja podia tornar cap a casa.
4 comentaris:
Fan molta por, a mi m'ha passat un parell de cops caminant, trobar-te en mig de caçadors!!!
I després diuen que ja han posat rètols que avisen, però et ben asseguro que per on jo vaig passar no n'hi havia cap.
Al punt on me'ls vaig trobar poques vegades posen rètols encara que sempre els havia vist abans i els avisava que passava. Aquesta vegada no els vaig veure i vaig començar a sentir els trets. En canvi per altres camins sempre que hi ha batuda de senglars ho diuen i fins i tot tallen el camí. No costa gaire posar cartells.
Amb bici encara pots marxar ràpid, a peu és més complicat, espero no trobar-m'hi! El que faré serà comprar-me roba que sigui ben visible per si de cas.
Igual eren els de les masies que volen resguardar el lloc i han muntat tota la tramoia per espantar turistes !!
I com tu has superat la prova , la propera vegada ja et deixaran passar !
;)
Molt bona! Potser tens raó... Ja m'està bé doncs, que encara vindrà tot el turisme d'airbnb per la zona...
Publica un comentari a l'entrada