Avui quan caminava m'anava fixant en tots els meus músculs. Tots, des dels de les plantes dels peus fins al cap. Notava la seva força i la seva potència en cada un d'ells. Em sentia fort, molt fort. He pensat que em podria posar a prova. El carrer es trobava força buit però sabia que tard o d'hora algú es creuaria pel meu camí. Aleshores jo clouria el puny i colpejaria la seva cara una vegada i una altra fins quedar saciat de la meva fortalesa. Finalment un pare amb les seves dues filles petites han passat pel meu costat. Ell m'ha somrigut abans que em llancés sobre seu.
2 comentaris:
Com t'ho diria suaument... mmmm això no ha estat gaire civilitzat.
Ara que ho dius potser tens raó. Els crits i els plors de les nenes mentre atonyinava el seu pare eren molt desagradables, jo que pensava que ho feien per culpa d'una educació pèssima que no les havia ensenyat a estar callades i a no molestar...
Publica un comentari a l'entrada