El nom

No entenc res, ni tan sols el nom. El vaig utilitzar perquè era un nom que em feia gràcia i no tenia cap més implicació. Un alter ego transformat en papallona que atrau el blau marí, potser, no ho sé. Era llunyà i únic a la meva vida protegida. Però ara, sense voler, jo que sóc amo del meu destí i que tot ho decideixo em trobo amb el meu nom al davant. Ha canviat la forma, el so; ja no és un nom que em fa gràcia, és un nom que m'estreny i em desperta a mitja nit suat amb un desig boig de tenir-lo al costat. Saber que la pala ja cava en el meu món senzill és perdre el rumb. Era un nom arraulit en un cau fred i fosc i ara és la llum amable en un espai immens. No entenc res. No són els meus ulls, és alguna cosa més perquè jo no hi veig, són les entranyes que m'ataquen. Ni tan sols conec el nom, és una altra vida, em dic, massa distant a la meva. Tinc por, no entenc res.