Ahir mentre caminava cap a la piscina disposat a quedar completament esgotat vaig fixar-me en un arbre que semblava que clamés al cel alguna cosa. Mig girat en si mateix aixecava les branques com si fossin braços demanant ajuda. Vaig pensar en abraçar-lo però no ho vaig fer malgrat que la temptació va ser gran.
A la nit un boig ha decidit cridar. Era una ment malaltissa i violenta que gràcies a l'alcohol s'ha sentit valenta. Eren tres quarts de quatre de la matinada. Per què ha trucat al meu timbre diverses vegades? Per què no parava d'insultar? Per què demanava que obrís o truqués a la policia? No l'he obert, no li veia la cara. No he trucat a la policia, ho hauria fet si hagués començat a colpejar la porta del carrer. Uns minuts més tard ha marxat i jo he tornat al llit.
Ahir va ser un dia estrany. A mitja tarda vaig veure com uns companys feien escarni a una persona que havia petit un accident. Potser aquella persona s'ho havia buscat però no hi havia cap motiu per riure-se'n. Vaig sentir-me decebut i vaig marxar a casa amb un mal estar al cos que feia temps que no tenia. Em vaig preparar per anar caminant a la piscina. Vaig escoltar música que em relaxés l'ànima. Vaig nedar dos quilòmetres i mig tan ràpid com no havia nedat mai. Vaig esgotar el meu cos. Vaig oblidar l'escarni. Vaig canviar-me, vaig sortir al carrer i vaig mirar al cel. Les constel·lacions majestuoses m'esperaven i vaig somriure. Vaig caminar cap a casa cansat però tranquil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada