Vaig pel carrer i em trobo una vella arrugada que em demana, sota l'esperit del Nadal, una ajuda per comprar un dolç al seu nét.
- Senyora, jo sóc el seu nét. Si et dono diners em compraràs una xocolatina?
- Sí nét meu -em respon amb la mirada perduda.
- Jo no menjo dolços imbècil -i li llenço una moneda de plata als peus. Tampoc sóc el seu nét, cega, més que cega.
Marxo xiulant direcció a la plaça on els firaires ja recullen per tenir temps d'arribar a la missa del gall. Aprofito per robar una barra de pa de sèsam integral i unes figures del pessebre. Un nen petit em veu i m'acusa de lladre.
- Què t'has cregut saberut! -Li vento una puntada de peu que el deixa estès a terra i marxo corrents abans que ningú tingui temps de reaccionar.
- Torna cap aquí, pocapena! -Sento que criden de lluny.
Aprofito per córrer deu quilòmetres i fer un bon entrenament. Em faig una foto:
"Es Navidad, pero estamos a tope! #veganos #saludynavidad #felicesfiestas"
En castellà, sí senyor, perquè ningú em critiqui, perquè arribi a tot arreu. Sóc un fill de puta renegat. I què? Sóc feliç així. I tu, què llegeixes?
Bé, ha sortit així, deu ser el Nadal que em commou. I perdó per escriure tant aquests dies, la feina ho ha receptat així.
I, sense rancor, molt Bon Nadal a tothom!
4 comentaris:
Quin personatge!
Molt bones festes Peix!
Igualment Gerònima!
Ja se sap, l'esperit nadalenc no arriba a tothom.
Bones Festes, Peix!
Igualment!
Publica un comentari a l'entrada