La porta era tancada. He rodolat per terra, m'he esquinçat els vestits, m'he descalçat i he caminat sobre la pedra. Una senyora d'uns cinquanta anys m'ha colpejat amb la seva bossa. "Senyora, una mica de respecte, no creu?", li he dit molest. L'he agafat pels cabells amb ràbia i m'han quedat a les mans. Una cabellera rossa postissa. "Ecs!" He cridat amb angúnia. La senyora era calba. M'ha explicat penedida que ella és morena, que sempre ha volgut ser rossa i que per això es rapa i es posa la cabellera. "Però dona, vostè sap que es pot tenyir? Vostè té se n'adona de la poca consideració que té?" La senyora, amb cara desencaixada ha rodolat per terra, s'ha esquinçat els vestits, s'ha descalçat i ha caminat sobre la pedra. M'he aixecat davant d'un espectacle tant llastimós i li he pres la bossa i he marxat corrents cridant: "Ai; ai!".
Llista de la compra:
- 1 kg cebes de figueres
- 2 kg pomes
- 2 llaunes de tomàquet triturat
- 1 sabates
- 1/2 paquet de pasta, macarrons
- 2 garrafes d'aigua
- 1 pantalons
- 1 samarreta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada