L'estúpid

L'Eloi, després de mirar sense parar durant un mes pel·lícules i sèries, ha arribat a la conclusió que abans prefereix llegir un llibre.

Jo expresso que l'Eloi només vol fer-se l'interessant quan explica la seva conclusió. La realitat però és ben diferent: en el fons del meu cor penso el mateix que ell. No ho dic. Jo no vull ser especial. I amb aquest petit exemple, del tot irreal, ahir vaig viure una situació gairebé igual però amb un fet diferent. Algú va dir que quan s'avorria, comptava. I jo que pensava que era l'únic que ho feia. Comptava quan esperava al bus per tornar de la universitat, quan m'he hagut d'esperar a la cua del banc, o a la consulta del metge, o quan una reunió és avorrida i he deixat de participar-hi; quan camino fins arribar a la piscina, o quan entreno sobre la bicicleta damunt dels rodets dins de casa. En definitiva, em sento estúpid per negar un fet com aquest.

I per acabar, demà és dilluns. Se suposa que em llevaré amb energia, se suposa que aniré a treballar content, se suposa que a la tarda, quan plegui, tornaré xiulant cap a casa feliç. Però no tornaré cap a casa. Amb el cotxe aniré dalt d'un turó a veure la lluna. La miraré i potser li donaré les gràcies. Les gràcies de la setmana que hauré deixat enrere. Una setmana que ho ha canviat tot. Potser les llavors que he plantat no creixen i tot seguirà igual. Però no és així. Només haver fet el pas de plantar-les ha canviat alguna cosa més dintre meu. Em miro el rellotge i penso.


Nota final: M'estic passant pel forro una de les premisses més importants del bloc de notes. Però hi ha un raó o, com és en aquest cas, dues. Una és que provo construccions de frases i combinacions de paraules i l'altra la deixo dins el misteri de la premissa que no explico.