Mentre em trobava entretingut en un pensament faltat d'interès, buit de contingut i amb un objectiu poc clar d'on acabaria derivant, una mà enorme que traçava una trajectòria semicircular a gran velocitat va trobar-se amb la meva galta esquerra que l'impedí poder finalitzar el seu viatge. La meva galta, ferida i sorpresa perquè creia i estava ben segura que no havia fet res, es va posar vermella com un tomàquet deixant entreveure tota la seva timidesa.
1 comentari:
No sé exactament per què, m'has recordat la meua infantesa al col·legi dels salesians, potser perquè també eren tímides les meues galtes.
Publica un comentari a l'entrada